Jo també sóc
antimonàrquic
El dia 26, dóna’t
el gust; parla llengües
La topada
Rubirola-Febrer, a Arenys.cat
Tram final de la
campanya ?El món ha de saber-ho?
Primeres respostes
a la proposta ?No t’abstinguis: planta’t?
1. Jo també
sóc antimonàrquic
Evidentment,
m’he adherit a la campanya contra
el rei d’Espanya. Primer, que em preguntin si el vull. I després,
que no em jutgin si el rebutjo. Ja portem massa temps patint aquesta
monarquia, mantenint-la econòmicament amb els nostres recursos
econòmics (que tampoc n’anem sobrats) perquè a més
ens prenguin el pèl dient que la llengua castellana mai no
s’ha imposat a ningú.
2. El dia 26,
dòna’t el gust; parla llengües
Dimecres
26 Linguamón ha
programat una jornada de portes obertes en què convida tothom
a dir les primeres paraules de la llengua que es vulgui. Des de
migdia i fins a les set de la tarda, cada vint minuts hi ha un curs.
Crec que és una bona iniciativa. La realitat sociolingüística
dels Països Catalans ens converteix en una societat que coneix
bé la diversitat lingüística i la millor manera de
gestionar-la. Felicitats a Linguamón per aquest encert.
3. La topada
Rubirola-Febrer a Arenys.cat
Arenys.cat
s’ha animat a incorporar vídeos al web i ha començat
fort. Durant el Ple de la setmana passada l’exalcalde Miquel Rubirola
(CiU) va retreure al regidor Xavier Febrer (PSC) que al seu bloc
afirmés que l’anterior govern no havia fet prou per aconseguir
les subvencions que Arenys de Mar necessita. La resposta enfurismada
de Rubirola i la rèplica de Xavier Febrer s’han penjat a
YouTube i es poden veure aquí.
4. Tram final de
la campanya ?El món ha de saber-ho?
Dilluns 24 de
setembre farà tres anys que l’Èric Bertran va enviar
els correus electrònics demanant l’etiquetatge en català.
Dimecres 26 farà un mes que es va penjar a YouTube el
reportatge de Xevi Mató on s’explica el seu cas i l’ofensiva
estatal contra ell. La campanya ?El món ha de saber-ho?
arriba doncs al seu tram final, ara definitiu. No hi haurà
pròrrogues. La campanya com a tal s’acabarà aquell dia,
però evidentment qui ho vulgui pot continuar visionant el
documental i enviant correus i deixant comentaris als blocs d’arreu
del món per cridar l’atenció sobre el cas, sobre les
surrealistes acusacions de terrorisme i les amenaces de la fiscal de
l’Estat.
Després
d’una frenada al llarg d’aquesta setmana, sembla que el vídeo
objecte de la campanya torna a guanyar posicions. Vam arribar a ser
el 62è més vist i després va venir la reculada
fins a la posició 71. Semblava que la pèrdua de força,
combinada amb l’entrada de nous vídeos amb molts visionats,
ens deixaria fora de joc. Però avui tenim la posició 64
i uns quants vídeos que cauran abans que nosaltres del
rànquing mensual (sis assegurats). Estaria bé
aconseguir entrar a la tercera pàgina de resultats abans de
donar per acabada la campanya. Això vol dir superar la posició
61. Després, quan el vídeo porti més d’un mes
penjat, per tornar a ser dels més vistos de la secció
hauríem de superar el milió de visionats, i no és
una fita realista a mitjan termini ni assumible per a una campanya
com aquesta. Per tant, qui hagi participat en aquesta proposta pot
dedicar-hi els últims esforços i ja podrem anar per una
altra cosa.
5. Primeres
respostes a la proposta ?No t’abstinguis: planta’t?
Efectivament, hi ha
una nova proposta sobre la taula i ja ha començat a rebre les
primeres reaccions. Al darrer apunt (No
t’abstinguis: planta’t. Els Països Catalans ens plantem)
proposava organitzar un vot nul amb missatge i amb intenció
que ofereixi una alternativa útil a l’abstenció. No es
tracta de treure vots a cap partit concret, sinó de convertir
el cansament dels qui han decidit que no aniran a votar pel motiu que
sigui en una campanya que permeti donar aquest missatge: Jo em
planto. Els Països Catalans ens plantem.
Si els partits decidissin afegir-s’hi serien molt benvinguts, però
és lògic que la seva estratègia passi per
intentar obtenir la màxima representació possible en
els comicis d’un estat on encara es decideixen coses que ens afecten.
Del que es tracta en primera instància és d’encetar el
debat sobre la conveniència i oportunitat d’un vot nul
organitzat per enviar un missatge de rebuig a l’Estat espanyol
aprofitant els propers comicis. I de posar en contacte tota la gent
que hi aposti, que vulgui posar-hi recursos gràfics, textuals,
econòmics, mediàtics o del tipus que sigui. Tenim temps
per anar-hi pensant. Des del meu bloc crearé un document en
PDF que aniré actualitzant amb les aportacions dels lectors.
Feu-me arribar la vostra opinió. Digueu-me com hauria de ser
aquesta campanya per aconseguir el vostre suport, com hauria de ser
la butlleta o què hi hauria d’haver al darrere perquè
en lloc de quedar-vos a casa a les properes eleccions estatals aneu i
la poseu a l’urna per dir a l’Estat espanyol que als Països
Catalans ja en tenim prou d’aquest color, que en plantem, que ens
desconnectem de l’Estat espanyol i en volem un de propi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tres reflexions, Xavier.
1. Si un català conscienciat i desencisat fa, malgrat tot, l’esforç d’anar a votar a unes eleccions "a Cortes", potser millor que aprofiti per posar un vot catalanista a l’urna, no? Almenys un vot que sigui percebut com a catalanista a Espanya, ni que sigui pel seu pes simbòlic (i encara que el partit en qüestió n’acabi fent un ús discutible), envia un missatge clar a Espanya.
2. Tot i que aquestes iniciatives són molt lloables, la gent acaba per no veure-les clares perquè la lectura del vot nul no és única (ningú es dedica a comptar les butlletes que portaven la inscripció X o la inscripció Y), i precisament per això els mitjans de comunicació es fan un ressó gairebé imperceptible d’un possible augment del vot nul. Sé que en el cas d’un electorat molt mobilitzable com el de Batasuna pot haver funcionat, però perquè els havien anul·lat la seva llista (si això passés amb ERC no dubto que seria possible organitzar un vot nul massiu i la lectura seria molt més clara). Avui encara em sembla molt més útil votar una opció independentista com ERC, que a Espanya veuen com el "papu" i que diu clarament "l’Estat espanyol no ens interessa, volem un Estat propi". Malgrat les nostres baralles de pati d’escola, a Espanya aquesta és la lectura inequívoca d’un vot a ERC. [No és aquest el cas d’un vot a CiU, i menys ara amb Duran de diputat; ja veurem en el futur si Duran es retira, CiU es decideix a fer un gir sobiranista i CiU i ERC (i ICV) poden fer front comú.]
3. Finalment, com que això pot acabar mobilitzant votants independentistes sense cap efecte pel que fa al nombre de diputats (és a dir, no et creguis que podràs aconseguir que només segueixin la campanya els que tenien decidit no votar), una lectura majoritària als mitjans de Catalunya (i sobretot d’Espanya) serà "baixa l’independentisme a Catalunya", i això de retruc pot acabar desmobilitzant votants independentistes de cara als pròxims anys, precisament ara que molt escèptics comencen a preguntar-se si el somni és possible.
Hola Xavier
Saps que sóc bastant malparit, i que estic d’ERC fins als collons, tot i que en sóc militant i fins i tot tinc càrrec -no remunerat- dintre d’una executiva comarcal. Jo també havia pensat en el vot nul -posar una papereta d’ANV- en la urna, però pensat fredament és complicat perquè li donem cancha al calb fornicador, i la xusma espanyola de la Chacón. Pensa que per bé que vagi la campanya a la xarxa la incidència a les urnes serà anecdotica i si hi arriba. Mal que em pesi tornaré a votar ERC, no hi veig altra sortida, tot i que estic molt cabrejat i a més conec gent que estan enganxats a la poltrona que fa por.
Estic confús, m’ho pensaré.