Insomnis
“Amb els peus dins l’escuma,
la mar toca el piano dolç de la platja
i el timbal guerrer de les roques”.
Josep Maria Sala-Valldaura. De Marina.
Amb tant de llostre negre
que acompanya els camins del crepuscle,
orb i mut, no encerto a trobar
el portal que em meni
a la taula que has parat
pels convidats.
Els genets que travessen el pont sense baranes
del riu de bronze que davalla,
com lluna fosa
per la vall manyaga,
tenen el seu plat servit.
Cuito, a les palpentes, per sortir del somni,
i canvio la indecisió per roques,
Remuntaré el curs de l’aigua,
a frec dels cavalls alats que, abstrets,
pasturen al prat de crits rogencs.
Juliol alat 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!