27 de juliol de 2021
0 comentaris

La casa oberta

 

La casa oberta

En tornar del passeig

entre les barques del petit port

que arrecera el meu hivern,

he trobat la casa amb

les portes obertes de bat a bat,

i les finestres badades al vent.

 

És quasi de nit i l’aire

del capvespre, quiet respir

que acompanya una claror

de lluna minvant,

dibuixa els límits

de la història que resta

per a escriure, en el petit

jardí anyenc,

fidel amic

de perfums i ombres,

que m’ha acompanyat

tantes tardes d’hivernada

i de llunyanies.

 

En silenci,

travesso el cancell

i deixo enrere el cant

del gaig i un opac brandeig

de campanes que assenyalen

uns quarts, orfes de llum.

 

Cloc portes i finestres,

m’afono en la intimitat

permanent del recinte,

la teulada entera

em farà de paraigües

per a aquesta pluja

de crits sords

que s’atansen d’enllà

del trenc del dia,

i que com voltors

em volen devorar les paraules

que tinc guardades

entre la foscor dels arbres.

 

Dins l’estança, però,

a les palpentes i tremolós,

domino encara

els roures i el teix.

L’omeda, tan verda,

fa temps

que la vaig perdre

 

Juliol 2021

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!