27 de juliol de 2021
0 comentaris

La casa oberta

La casa oberta

 

En tornar del passeig

entre les barques del petit port,

he trobat la casa amb

les portes obertes de bat a bat

i les finestres badades al vent.

 

És quasi de nit i l’aire

del capvespre,

quiet  respir que acompanya

una  claror de lluna minvant,

dibuixa els límits

de la història que resta

per a escriure, en el petit

jardí anyenc, fidel amic

de perfums i ombres,

que m’ha acompanyat

tantes tardes d’hivern

i de llunyanies.

 

En silenci,

travesso el cancell

i deixo enrere el cant

del gaig, i un opac brandeig

de campanes que assenyalen

uns quarts orfes de llum.

 

Cloc portes i finestres,

m’afono en la intimitat

permanent del recinte,

la teulada entera

em farà de paraigües

per a aquesta pluja

de crits sords

que s’atansen d’enllà

del trenc del dia,

i que com voltors

em volen menjar les paraules

que tinc guardades

entre la foscor dels arbres.

 

Dins l’estança, però,

a les palpentes i tremolós,

domino encara

els roures i el teix.

L’omeda, tan verda,

fa temps

que la vaig perdre

 

Juliol 2021

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!