Guspires
Què vol dir que et tornaràs a alçar?
com pot ser que no t’adonis
que el bosc que artiguem,
-fins el més atapeït-
seguirà l’ordre rigorós
que imposarà la claror?
No es pot abusar de l’impuls de les anades,
si hi ha un retorn,
sempre és feixuc, las;
dins de la besllum tot és recolliment
i la llangor es confon amb els somnis,
però entortolliguen la nit
com una embardissada heura
de planys i de fatigues.
Atura’t, ahir va ser un gran dia,
únic, mut i complaent, darrer.
Llavors diràs:
“Vinc del dia a contrallum,
encetaré la tarda
plena d’al·legories
on totes les ombres esdevenen mòbils,
i la faré meva”
Alzines, ullastres i suredes,
són branques del mateix bosc.
Sota el roure de braços turmentats,
el llenyataire esmola la destral.
Del tall guspiregen estrelles
amb els noms de tothom.
Agost 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!