Els pans blancs
Duus la panera ben plena
de pans blancs.
L’estiu arriba
i un juny ben groc
obre les espigues
i les ofereix, impúdic,
a tot ésser viu del rost.
El matí cansat,
ho empetiteix tot,
i el teu somrís planer
esdevé ofec,
llavis closos
i mirada penjada,
sota les ulleres fixades
al cabell.
D’esma, un lligam ens havia
fet visibles,
esperàvem el dring del campanar
que s’havia allunyat
del nostre paisatge tan proper.
Com estàtues
deixem que passi pel davant
d’aquest mar espigat,
la tarda.
Prenem els pans blancs,
i engrunem-los pel terra;
deixem que la marinada imposi
el seu alè. Serà aliment
del temps, que és ben ple
de nosaltres mateixos.
Resta, com sempre,
la paraula:
La vida entera.
Juny 2022
Els pans blancs
Portes la panera ben plena
de pans blancs.
L’estiu arriba
i un juny ben groc
obre les espigues
i les ofereix
– impúdic-
a tot ésser viu del rost.
El matí cansat,
ho empetiteix tot,
i el teu somrís planer
esdevé ofec,
llavis closos
i mirada penjada,
sota les ulleres fixades
al cabell.
A poc a poc,
un lligam ens havia
fet visibles,
esperàvem el dring del campanar
que s’ havia allunyat
del nostre paisatge tan proper.
Amb quina mà prendrem
el got de vermut dels diumenges festius?
on seurem quan no trobem el banc
del camí daurat?
Com estàtues
deixem que passi pel davant
d’aquest mar espigat,
la tarda.
Prenem els pans blancs,
i engrunem-los pel terra;
deixem que la marinada imposi
el seu alè.
Tot té el seu moment
i ara ens fuig de les mans
ben ple de nosaltres mateixos.
Queda, com sempre,
la paraula:
La vida entera.
Juny 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!