Progrés
Sóc un escriptor invisible en un país invisible
que escriu en una llengua que agonitza.
Josep Ramon Bach
Quietament he vist passar els dies
des de la finestra de vidres d’aram.
M’acompanya una mirada sotmesa
que vagareja en el fullatge caigut
dels àlbers, que assenyalen el rec
de l’antic bramador del molí callat i
en un corriol entapissat
d’una nua enyorança, depassa la llangor
dels sembrats inerts i es perd més enllà
del canyissar del cortal abatut per la
lletjor de l’avarícia del progrés.
En aquest entrevall, cap crepuscle
emetrà prou lluor convincent que
assenyali una arribada i el llarg fred
i els vents del nord, seran la resposta.
De camí cap el celler, amb la verema al cup
el vinyater espera que el fruit premsat
esdevingui vi, la secular guspira encesa
de les hores vívides que, inevitablement
al seu davant, tendeixen a esvanir-se.
Juliol 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!