Camí solitari
Segueix el camí blanc
sense marges, que s’enfila
bavós més enllà de les frases fetes
i no et deturis fins ben entrat l’hivern.
Tant fa que el fred tenalli la teva fe
i que els roures martinencs no hagin gosat
desprendre’s de les fulles,
ara és decisiu, oblida-ho tot
talla la teranyina de tots els records
i crida
amb tota l’ànima lliure,
les teves ànsies de proscriure
els savis de metacrilat
que copen tots els ressorts.
Aixeca,
amb convenciment,
els marges que la piconadora ha esborrat
i segueix el camí blanc, ara entre motes.
Setembre 2018