La travessia del congost
Esmaperdut travesso el congost
de les imatges rònegues dels símbols
orfes, que altius ens donàreu
i que feixugament anàvem paint.
Del fons del call d’aquesta estretor
de segles i caps cots,
tremola i avança una atmosfera muda
que ens duu un fred d’udols
de llopada famolenca, que glaçarà fins
l’escletxa de marbre del Pentèlic de l’ara
sagrada portada pels foceus
i que arrecera la mirada del llevant
i que cap semi déu ignot aturarà.
És un passatge de llunes apagades que
voreja l’estreta passera que uneix
el dol i l’absència dels treballats fruits
de Demèter i suspès damunt un fil
d’aigua de plom, emmudeix l’eterna
pluja de fulles exhaustes,
que tanta tardor de miralls i miratges
han arrabassat de les capçades
obedients de roures i castanyers.
Eduard Casas
Juliol 23
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!