La travessia del congost
En l’absència del Nadal dels pares.
Atordit travesso el congost
de les rònegues imatges d’aquets símbols
orfes que,mm altius, ens donàreu
i que feixugament anàvem paint.
Del fons del call d’aquesta estretor
de segles i caps cots,
tremola i avança una atmosfera muda
que ens duu un fred d’udols
de llopada famolenca, que glaçarà de por
fins l’escletxa de l’ara sagrada de marbre
del Pentèlic, portada pels foceus a terra ferma
i que arrecera la mirada del llevant
per a preservar la història dels besavis,
i que cap semi déu ignot aturarà.
Aquest present d’horitzons geomètrics
esdevé un passatge de llunes apagades que
voreja l’estreta passera que uneix
el dol i l’absència dels treballats fruits
de Demèter, i suspès damunt un fil
d’aigua de plom, emmudeix l’eterna
pluja de fulles exhaustes,
que tanta tardor de miralls i miratges.
han arrabassat de les capçades
obedients de roures i castanyers.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!