La rateta
Sovint, quan se li preguntava d’una manera directe alguna cosa que impliqués una resposta compromesa, responia amb una altra pregunta que no res tenia a veure amb allò que el seu interlocutor li demanava.
Ella escombrava l’escaleta de la intimitat, per tal que ell, el tan desitjat i esperat amoret, pogués accedir-hi sense ensopegar, però el llacet, el gran llacet rosat que duia ben engalanat a la cua, obturava, d’una manera subtil, l’accés clar a l’escala.
Ell, apassionat viatger de camins sense marges, maldava un i altre cop, per a entrar al cau daurat, al que la nítida escaleta polida, sabia de cert, que menava.
Ah, setembre ! encara oronells i farigoles,
aromes madurs d’estiu que es fon,
Quin millor desig
que amb allò tingut,
-pols, camí i ànsies-
fem la nostra estança
entre rocs, plomes i gaubança.
Setembre 2018
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!