Novembre
Em vaig transformant
en surera
carregada de glans
que assenyalen la tardor.
He arrelat ran de mar,
entre vinyes i llentiscles,
en un llit de llicorella
negra com els lladrucs
del gos del llenyataire
a les nits d’hivern.
Amb el primer sol
alço el silenci que em guiarà
pel senderol entapissat per les fulles
dels àlbers,
ran del rierol cansós.
Ja no recordo el lloc
on vaig desar les
primeres eines
de l’incipient treball,
i miro d’entabanar la tarda
amb velles cançons
de joventut.
Miro el llevant,
i sento el ponent.
Un abraç càlid esbandeix
l’òxid rugós i fred
de tot allò que
mai no hem bastit.
I per tot davant
un clatell de promeses
que foraden les entranyes,
i la sínia que enceta,
impertèrrita,
una nova volta
amb els catúfols eixuts
en recerca d’aigua.
Novembre 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!