28 d'agost de 2020
0 comentaris

Oli i sal

Oli i sal.

No m’entristeix de recordar l’oblit

si penso que la mar només és una

i que un segon pot ser tota una nit

o que al migdia a voltes surt la lluna.

Joan Brossa. Del poema “La Intolerància.”

 

Ara que l’abatiment
ens estalona,
que s’acosta el silenci pregon
d’entre la nit i l’alba,
trobem-nos i parlem.

Que l’interval,
l’empari Afrodita,
infinitament desitjable,
i que els erudits expliquin
com Posidó, germà de Zeus,
i el seu oceà inquietant
s’esvaïren davant l’olivera
d’Atena i la seva saviesa.

Escoltem, escoltem
i rescabalem la paraula.
Assosseguem-nos,
car cal que, amb urc,
abracem de bell nou
el desig empal·lidit
i esdevingui
cristall de roca
absolut.

Agost 20

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!