Dansa de nit
A poc a poc
ens va cobrint la nit.
Enrere queden les passejades d’aram,
entre els blats i els ordis
oscil.lants per la marinada.
El capaltard,
muny les darreres hores
de les espigues plenes,
i ens acota el cap,
feixuc de llenya,
que arrosseguem
des de l’inici dels nostres temps.
I ens cobreix la nit
en arribar al mar;
és ara que encendrem el foc
ajaguts a la sorra,
i farem una gran foguera ,
on les guspires s’enfilin i es perdin
més enllà de la fosca.
Després et demanaré que dansis amb mi,
sense deturar-nos,
mentre esperem
-qui ho sap-
una altra albada.
Novembre 2016
Dansa de nit
A poc a poc
ens va cobrint la nit.
Enrere queden les passejades d’aram
entre els blats i els ordis madurs
oscil.lants per la marinada.
Ara, emergint de les teulades
s’alça el cloquer lluminós que vetlla
persistent en el temps
i s’enfila més enllà de la nostra mirada
com les guspires de les fogueres de Sant Joan
mentre esperem, convençuts, una altra albada
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!