L’internauta que somiava el passat
Bloc personal d'Esteve Canet
Qui vol elevar-se al cim ha de cercar la base en la caverna
Schwaller de Lubicz
Avui és nit de lluna plena. Sóc dels qui creuen que la influència de la lluna es deixa notar entre els humans; si més no, l’editor de
La Vanguardia
així es va sentir ahir quan, carregat de passió, es va deixar seduir per les ones magnètiques del nostre satèl·lit i va arengar a l’afició lectora del seu brillant rotatiu titllant els mapes del temps de TV3 de pancatalanistes, o mesurant el calibre artístic d’en Joel Joan de mediocre (qüestió de gustos, penso) o amenaçant un membre del Consell General del Poder Judicial de destemplat i amb certes necessitats de notorietat pública.
No seré jo qui, amb encara els efluvis d’aquesta bella i primerenca lluna plena de la tardor, jutgi els qui governen
La Vanguardia.
Però
us asseguro que d’uns mesos ençà, cada cop em costa més comprar-la quan em ve de gust (perquè m’ha de venir de gust) i fer-li una repassada (perquè s’ha de repassar) i exclamar un trist “Déu meu” aquell diumenge de juliol (crec recordar) en què la portada mostrava un torero a punt de debutar a
la Plaça
de Braus de Barcelona (
la Monumental
, no?). És curiós que gastin una de les editorials més furibundes que se li coneixen en els darrers temps contra el moviment sobiranista català i, en canvi, per la festa dels toros mai no tinguin ni un però…
Però… en realitat m’ha anat bé, perquè jo volia parlar… amb els efluvis d’aquesta lluna plena enlluernadora… de l’inici del procés… Sí, estic convençut que els darrers moviments de la societat civil i dels partits polítics indiquen que hem iniciat el procés cap a la independència del Principat de Catalunya. Els de
La Vanguardia
també ho saben; no cal donar més voltes a l’editorial, en vindran més…
Del que no estic realment segur és si els que ens ho hem de creure, els sobiranistes, ens adonem de l’alçada del moment. Perquè a veure si resultarà que la independència ens la faran científics, catedràtics, escriptors, actors i el poble restarà mut fins a la celebració de la jornada final… Oi que no? A què esperem a crear un gran moviment nacional? En seguiré parlant… si la lluna em deixa…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!