Nou article al Punt sobre finançament:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2962001
El Govern de l’Estat espanyol no compleix amb les seves obligacions; encara més, ha demostrat una greu indiferència envers les necessitats de Catalunya. En dos anys ha estat incapaç de fer realitat un model de finançament que concretés l’aplicació del que diu l’Estatut. I cal remarcar que no es tracta que compleixi amb una reivindicació catalana, sinó amb el contingut d’una llei orgànica de l’Estat que fou esmenada, pactada i votada al Congrés i al Senat i ratificada pel poble de Catalunya. De manera que el Govern central, tot i que pretengui relativitzar-ho, en el fons ha acabat per no respectar ni les institucions catalanes, ni la ciutadania, ni les Corts de l’Estat ni el necessari compliment de la llei que sustenta l’Estat de dret.
Qualsevol que cregui en la viabilitat del model autonòmic de l’Estat espanyol té doncs motius per a submergir-se en dubtes i estar greument preocupat. I més si afegim que políticament, fent-se el desentès, el Govern de l’Estat també ha posat en dubte el seu interès pels problemes i les necessitats de les catalanes i els catalans.
No sembla que siguin conscients que en deu anys hem acollit més d’un milió de nous catalans provinents d’altres Estats, amb el sobreesforç que això genera en la prestació de serveis públics bàsics com la sanitat, l’educació o els serveis socials. Que hem fet lleis avançades i necessàries però que no comptem amb prou recursos per a implementar-les com cal; que hi ha més d’un milió de catalans en risc de pobresa; o que tenim les infraestructures col·lapsades per a desesperació d’usuaris del tren o de la xarxa viària.
Catalunya genera els recursos que permetrien desenvolupar les polítiques que el país necessita, que les persones necessiten, que les empreses necessiten, però una part excessiva, superior als 14.800 milions d’euros (més de 2 bilions de les antigues pessetes! cada any!), es destina a finançar les despeses d’altres CC.AA., fins al punt que aquestes acaben disposant de més recursos per càpita que nosaltres. En nom d’una solidaritat mal entesa s’ha perpetuat un model de finançament autonòmic ineficient i injust, que perjudica tota la societat catalana i que ha esdevingut un llast de massa pes per al progrés del país i de les empreses.
Potser el Govern de l’Estat no ho vol veure, com tampoc no volia veure la crisi econòmica, però des d’ahir té una nova crisi sobre la taula. En volen treure importància, però per a totes les catalanes i catalans en té (i molta!). Ens hi va la capacitat real d’actuació de la Generalitat per als propers anys, ens hi va el benestar i el progrés de les catalanes i els catalans, i això no admet renúncies ni accepta excuses ideològiques o d’afinitat partidista. Estem obligats a respondre fins a aconseguir el que el país necessita, i comptem amb la proverbial tossuderia catalana i amb la valuosa experiència dels errors del passat recent.
En aquesta resposta de país, la responsabilitat principal recau en els representants polítics. Ahir, els del Govern i els del principal partit de l’oposició van fer el primer i valuós gest conjunt. Tanmateix, caldrà també que la societat civil i la ciutadania s’impliquin i assumeixin una part de la responsabilitat, pressionant a favor d’un finançament just, com molts ja estan fent de manera lloable. I demanar això no és (com diuen alguns) que els polítics vulguem que ens facin la feina. Simplement no hem d’oblidar que, ara per ara, som una comunitat autònoma de règim comú i que al davant tenim els poders de l’Estat. De manera que només amb el suport manifest i sòlid del conjunt de la societat catalana, els representants catalans podrem oposar la unitat i la fermesa necessàries per a mantenir una posició forta i de país.
És per tot això, sumat a altres compromisos incomplerts, que a partir del mes de setembre, si el Govern de l’Estat no rectifica, el nostre Govern, el Parlament, la societat civil i la ciutadania catalana donaran una resposta de dignitat i de fermesa per a exigir el finançament que les catalanes i els catalans mereixen i necessiten. Que ningú no ho dubti.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!