El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Parlem clar
La Mesa del Parlament va prendre ahir dues decisions relatives a la possible convocatòria d’un referèndum d’independència del nostre país. La primera era atendre una petició del grup socialista i una altra del grup popular en què demanaven que es revoqués un acord pres anteriorment i pel qual es donava curs a una petició d’Iniciativa Popular, basada en la llei de consultes popular per via de referèndum. Aquests grups demanaven la revocació basant-se en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que de manera unànime declara inconstitucional aquesta iniciativa. La llei, tanmateix, diu que el dictamen del CGE no és vinculant, i precisament per això el meu vot va ser contrari a la revocació. Creia, i encara crec, que la via iniciada a partir de la llei de consultes era i és l’única possible que ens pot dur en aquesta direcció. Amb moltes dificultats i fent una cursa d’obstacles, però al capdavall, havíem començat a bastir l’estructura. Em vaig quedar sol a la Mesa i l’acord al què es va arribar, insisteixo, amb el meu vot en contra, va ser el de revocar la petició d’IP. Cadascú s’ha de fer responsable del seu vot.
Paral·lelament els mateixos promotors havien dissenyat el que ells anomenen un pla B que era la presentació d’una ILP per fer una consulta. Un greu error. La llei que regula les ILP deixa molt clar quins són els casos que es poden admetre i quins no. I aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre. Permetin-me que ho il·lustri amb un exemple: Segur que si fem una enquesta a la població, majoritàriament ens diran que no els agrada pagar impostos. Per tant si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei. I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons. I segon, perquè la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. Per desgràcia, seria paper mullat. No dóna ni tan sols per a fer gestos, que sembla que és el que alguns esperaven. I de la mateixa manera que cadascú s’ha de fer responsable dels seus vots, cadascú també s’ha de fer responsable de la frustració generada amb les seves accions.
Amb tot això, algú podria pensar que la via jurídica s’ha acabat després d’aquesta ILP. I el que passa és que ni tan sols ha començat a caminar. Per tant, cal continuar treballant per a la convocatòria d’un referèndum. Però no ens enganyem, el final de la legislatura ho complica tot, i ja no hi ha temps per a segons què, perquè això s’acaba. El que queda clar és que des del primer dia de la següent legislatura (parlem de tres, quatre mesos?) s’ha de treballar en aquesta direcció. I tinc molt clar que és possible fer-ho. Però només ho serà si hi ha voluntat i una majoria que ho vulgui fer, un govern compromès al respecte i defugint els personalismes. Aquí tots som necessaris i les vies de col·laboració i diàleg entre la societat civil i els partits que volem la independència s’han de reforçar i millorar. Només hi ha aquest camí. O el fem tots plegats i decidim i pactem junts com avancem, o no trobarem la via. El marc del diàleg és més indispensable que mai.
Com a resposta, el consell assessor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (format per alcaldes i regidors del partit) ha aprovat presentar una moció a tots els ajuntaments en què s’instarà, al Parlament, l’inici d’un procés democràtic per a la constitució de Catalunya en un estat independent, de dret, democràtic i social a través de la convocatòria d’un referèndum.
El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei que era i és una via, la llei de consultes, i que certament queda afectada per la sentència del Constitucional. Però la via existia i en el procediment iniciat, entenc que havíem d’anar fins al final, perquè a més partia de la més estricta legalitat democràtica. I això és el que amb coherència he defensat a la Mesa del Parlament.
Ara bé, acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentència del TC. Esquerra manté la validesa de la llei de Consultes i no acata ni acatarà la sentència del TC. I en conseqüència, el que no podem fer és enganyar a la gent i dir-los que una via que no es pot utilitzar sigui l’alternativa o el pla B. En aquest sentit, trobo injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més.
Algun dia haurem de saltar la paret. És cert. I res em farà més feliç que fer-ho. Però el dia que ho haguem de fer, fem-ho si us plau seriosament. No pot ser que l’independentisme s’identifiqui permanentment amb poc rigor. I em sap greu, però el pla B famós era poc rigorós. Per tant, disposat a saltar la paret sempre, però sobre tot, el dia que ho intentem estiguem segurs que arribarem lluny, tot i el risc de no aconseguir-ho. Ara mateix, amb aquesta proposta, ni tan sols haguéssim pogut agafar empenta per intentar el salt. I això és el que genera frustració i desencís. No s’hi val a carregar el mort als polítics per definició, quan n’hi ha que intentem treballar amb rigor.
Divendres al Parlament hi haurà una sessió important. Un ple que ha de pensar en el futur de Catalunya. I és en aquesta clau de futur que ERC plantejarà aquest divendres el procés de la independència com una necessitat, cada cop més compartida, per a la societat catalana.
Estem en un moment crucial de la nostra història. Probablement estem més a prop que mai de fer el salt definitiu. Però ni la precipitació ni, tampoc, fer les coses mal fetes ens portaran enlloc. Un procés com aquest és extraordinàriament complex. No és un joc i demana molts sacrificis, personals i col·lectius. I malgrat tot, hi som més a prop que mai.
Aconseguir-ho passa per apropar-nos a una majoria cada vegada més gran que ho vulgui. I aquesta majoria l’hem de poder veure al Parlament, al Govern, als ajuntaments, a la societat civil. El dia que ens haguem de saltar la llei per fer el salt definitiu, el dia que haguem de superar la legalitat espanyola ha de ser perquè podem fer-ho perquè ja no hi ha marxa enrera. Perquè la força que hem aconseguit ens fa imparables i invencibles. I ara estem en fase d’aconseguir aquesta força. El camí no és fàcil i està ple d’obstacles, però no ens podem aturar. I tampoc ens podem equivocar. Algunes dreceres ens poden portar a camins sense sortida. I a aquestes alçades de la història no ens ho podem permetre.
Estic a la disposició dels promotors per aclarir-los qualsevol aspecte d’aquest procés i de processos futurs. La llàstima és que no ho haguéssim pogut parlar abans. Personalment m’hauria agradat.
Foto: www.cronica.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tindríem un Tian’anmen? Seria la via directe?
Enteneu la desesperació de la gent per un procés estatutari tan llarg acabat un profund nyap? Necesitem el que fas clar i català.
MHP Ernest,
I el tema de l’ordre del dia? la ILP no estava a l’ordre del dia i es va votar… això com s’explica?
Senyor Benach,
En primer lloc voldria agrair aquesta aclaració que ha fet sobre les dues inciatives ja que, amb la informació que ens arriba a la majoria dels ciutadans crec que queda molt poc o gens clar en què consistia cadascuna.
Per altra banda, m’agradaria saber quines són aquestes “vies de col·laboració i diàleg entreMla societat civil i els partits
que volem la independència”, que menciona en l’article.
Moltes gràcies.
Visca Catalunya lliure.
Fa temps que volia explicar al President del Parlament que una de les
primeres coses que vaig escriure a la xarxa fou a la pàgina del
Parlament que va posar en marxa. Era alguna cosa així, deia aleshores:
“penso que un problema bàsic que tenim és que no sabem conversar ni
parlar i que li en diem conversar i parlar a qualssevol cosa”.
Avui m’agradaria agrair-li el haver treballat per a solucionar problemes
com ara aquest. De la mà i alhora que agraeixo al explicació clara dels
detalls d’ahir.
molt de bla, bla, bla…però no entenc res. Tan difícil és parlar de manera que la gent t’entengui? Bé, si que entenc una cosa: que vosaltres sou “estupendus” i que us hem de votar pq ho continueu sent i continueu fent coses “estupendes”.
A mi, i espero que a molts, se m’ha acabat la paciència…”estupenda”.
I vostè que “parla clar”, vostè que té la legitimitat com a President del Parlament, vostè que té les lleis a mà, vostè que ens insinua que és independentista, ens podria suggerir alguna manera d’assolir la independència?
És que tinc la sensació de que la població encara que es manifesti de forma clara i contundent, els nostres polítics que en principi ens han de representar són uns covards que no gosen posar-hi (disculpi’m les paraules) “pit i collons”.
Vosté i els vostres companys no heu pensat mai que d’aquí uns anys als llibres d’història hi sortiràn els vostres noms? I què hi diràn a aquests llibres? Que vostés es mouen per uns altres interessos que no són els anhels o interessos del poble? No, potser no. Perquè la història la escriu qui té el poder.
Jordi.
PS: Si m’ha de contestar, en que em respongués la primera pregunta em faria molt feliç. Ho pot fer al meu correu electrònic.
Molt honorable sr. Ernest Benach,
La impressió generalitzada donada pels partits produeix desencís (en major o menor grau) perquè el poble veu tot aquest procés com una simple escenificació, com un seguit de gestos buits i banals (si tu no fas això jo no faré allò i si tu fas això jo faré allò; ningú no farà res i es pensa justificat?). Una opereta que està molt lluny del desig de la majoria de gent que es va manifestar. Si Espanya se salta la llei (que és el que ha fet en no canviar uns magistrats el mandat dels quals ja havia caducat; o quan el senyor Zapatero diu que farà i no fa; o si decideix que els drets de la llengua catalana han de ser de nou rebaixats saltant-se les seves pròpies decisions anteriors) Catalunya no té cap deure moral de seguir-la. El “Deseiximent” l’ha fet Espanya, no Catalunya.
Trobo que ahir no hauria d’haver votat en contra. La posició de la resta de partits del parlament la trobo encara més deplorable.
Un ciutadà anònim i respectuós
On podem llegir la resposta de Lopez Tena a aquests arguments?
M’agradaria saber quina és la opinió de Tena i Uriel Bertran al respecte.
Alhora, em pregunto, per què no es poden utilitzar les dues vies alhora, IP + ILP?
Si l’advocat de l’Estat l’hagués suspès, l’advocat de l’Estat en seria responsable, i encara més aquells qui acatéssin les decisions no democràtiques provinents dels representants de l’Estat (desconec a qui li correspodria acatar o desobeir aquesta decisió).
En canvi, en aturar el procés preemptivament, qui assumeix la responsabilitat és vostè.
Interpreto que aquesta via, en no involucrar prou la classe política, no resultava convenient. S’acosten eleccions i els polítics esteu més preocupats per renovar els vostres càrrecs que per treballar pel país.
Benvolgut President,
Gràcies per les explicacions, per la coherència. Sens dubte del procés de transició cap a la independència algú voldrà treure’n més protagonisme que d’altres i es faran els ofesos, però mai no ens hem d’oblidar de mirar el context sencer i de la necessitat d’actuar units o, si més no, coordinats.
Hi ha qui reacciona des de la visceralitat, amb l’estómac, amb la sang calenta i a cop de titular (molts titulars enganyen, siguem crítics amb qui toca), però tots els que hem sabut seure i llegir els perquès de tot plegat, hem sabut també veure-hi total coherència.
Només afegir que és una llàstima que CiU i ICV s’hagin desdit de donar suport al referèndum, perquè això camina precisament contra allò que la ciutadania demanava dissabte a Barcelona. Ara que hem de triar entre la independència o un autonomisme en ruïnes pitjor que el del 79, cada actuació política està éssent registrada amb llum i taquígraf. Que en prengui nota qui n’ha de prendre.
Salut i independència,
Isaac Garcia
Ja veureu a les pròximes eleccions, ja,… deixeu pas!
En primer lloc gràcies per l’esforç personal per aclarir aquest tema, que evidentment comparteixo punt per punt. És evident que estem en aquest moment històric on ja no es val fer marxa enrere perquè no té altra solució que, dins del marc de la legitimitat i de la democràcia, donar el primer impuls, irrenunciable, a l’inici del salt definitiu que ens dugui a la plena soberania i llibertat del poble de Catalunya.
També és cert que això porta el seu temps, paciència, problemes a diari, cops baixos, contratemps, obstacles, però aquestes mateixes dificultats fan més gran el moment històric que ens ha tocat viure, i més enllà d’aconseguir aquest fi irrenunciable avui, hem i podem iniciar un salt de futur, no sé si per a nosaltres, però espero que si per als nostres fills.
Consens, força, determinació, credibilitat, esperança, molta feina, tot això és el que ens espera, però també una bona dosi d’il • lusió i d’esperança. La història no repeteix les mateixes situacions cada dia, i ara tenim una excel lent oportunitat per iniciar aquest camí, junts.
És veritat, no tot es pot atribuir a la classe política, com en tot, tant els fracassos com els èxits, dependrá de cada un d’ells i de nosaltres. Hi ha polítics que ho fan veritablement malament i altres, per descomptat, que treballen i treballen molt. No ho poso en dubte. Però també és cert que hi ha una certa incoherència en els comportaments diaris, en el distanciament entre polítics i societat civil, en la claredat dels missatges i el desenvolupament dels compromisos que cadascú assumeix com seus, i esdevé l’únic responsable. Per això cadascuna de les accions que un executa, pot generar esperances o frustacions. I, per desgràcia, últimament sentim una certa dosi de frustració continuada. Potser perquè no s’entén bé el camí o la finalitat d’un fet, per la poca o indefinida coherència de les accions, perquè hi ha disparitat de missatges dins de les mateixes formacions polítiques. Per posar un exemple: Dir alguna cosa i fer el contrari en el moment esperat. Això crea confusió, frustració i falta de credibilitat.
Estic amb tu que cal assumir reptes amb diàleg i que el marc d’aquest diàleg és imprescindible tant com el del pacte i el del compromís defugint els personalismes i els rèdits electorals. Un gran pacte entre els partits i la societat civil que aspira a l’independentisme. Però també és cert i necessari que aquest pacte, perquè sigui fort i durador en el temps, ha de ser consolidad en la transparència, sense enganys i en una sola direcció.
Ens juguem molt, però també som molts i ho vam demostrar el passat dia 10 participant en la manifestació, rebutjant una sentència injusta, inacceptable. Ens la seguim jugant veient com van les coses, com es dibuixa el panorama actual, la confusió, la desunió i el trencament dels lligams que intentem aprofundir.
No podem equivocar-nos, cert, no podem, no podem permetre’ns errors. La història i les generacions futures no ens ho perdonarien. Tampoc podem anar de pidolaires ni lamentar-nos demanant engrunes a qualsevol preu. El moment històric és irreversible, ha d’esdevenir ser una porta oberta cap a la nostra sobirania, dins dels límits de la més estricta democràcia i respecte a les llibertats. Però hem de ser valents.
El nostre vot serà crucial en aquest futur que volem construir, també els compromisos i els pactes dels partits, on ja no es val, protegir la cadira o la quota de poder o simplement els deures hipotecats dels partits.
Podem fer-ho i poder gaudir d’aquesta força que ens ha de fer invencibles, que ens ajudarà a fer el salt definitiu, perquè des d’ara la independència és ja una realitat irrenunciable, una aspiració del tot legitima.
ERC té un paper important a jugar, de gran transcendència i on la societat civil ha de ser un pilar de suport. Junts podem aconseguir-ho. Saltar el mur.
R.Tàpias
M’ha agradat especialment el seu detall per respondre al meu correu! Titllo els polítics de lladres simplement perquè no veig justificat el seu sou. Conec varies persones relacionades amb mes o menys intensitat, amb la vida política, i realment fan pena! Sembla talment impossible que no coneguin la realitat del país, de la seva gent i en definitiva dels que paguem els sous de ses senyories. Estem ja arruïnats, sense cap futur, i els pocs que encara mantenen els seus negocis ho fan sense cobrar, esperant a que aquesta situació millori. Dissabte vaig veure molta gent al carrer, i parlant amb uns i altres, tots coincidíem amb una cosa, o canvien les coses ja, en setmanes, o mesos, o acabarem altre cop al carrer, però no per protestar, si no per recollir alguna cosa per menjar! Senyors vostès encara cobren un sou, majoritàriament totalment desorbitat a la realitat, el poble no pot aguantar mes! Demanem valentia, no volem un estatut, ni un estatutet, volem un país nou. Contra la crisis… un país modern, sovent i sobretot serio.
Respecte ha propostes per aixecar-nos en tinc moltes. Des de creació de llocs de treball, construcció de vehicles elèctrics a gran escala, vaixells de carrega moguts elèctricament, cases ecològiques, carreteres i autopistes noves, eix mediterrani, infraestructures ferroviàries (ample europeu) noves, mes aeroports, ports… la feina hi es, la gent esta a punt per tornar-nos ha activar. Només falta que els polítics treballin. I escolti’m amb un tema molt important. Els estafadors, les apropiacions indegudes de muntanyes de diners públics… tota aquesta merda te una solució fàcil i salomònica. Auditories a les administracions publiques i qui hagi comes alguna irregularitat o apropiació indeguda de diners, haurà de retornar-ho multiplicat per quatre. Una part pel denunciant, dues parts per les persones estafades (poble) i una tercera part per la nova administració publica. Així de senzill i si no pot pagar-ho que ho pagui a jornada complerta sense cobrar, que en definitiva es com esta vivint el poble des de fa ja dos anys! Espavileu i no defraudeu a les vostres famílies,als vostres amics, als vostres electors, i al poble en general.
Cordialment i amb tot el respecte
Albert Vallribera
Després de llegir aquest article al bloc només puc dir que estic 100% d’acord amb tu. Esquerra ha estat l’únic partit que va deicidr no acatar la sentència i sembla que és l’únic que ho està complint. Cal explicar les coses més bé que mai, i no generar frustració a la ciutadania, però estic segur que anem per la bona via.
Gràcies per la feina i endavant amb la lluita!
La societat, com a ens viu, és dinàmica i va madurant a mesura que creix en experiències.
En les primeres passes és bo valer-se de la mà ferma d’aquells qui t’acompanyen.
Tanmateix, cal tenir present que aquesta simbiosi és bona mentre gaudeix de sentit. Arribada l’hora de trencar-la, un afany sobreprotector esdevé contraproduent davant un adolescent que aspira a desenvolupar-se com a individu únic i autònom.
SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM. És un missatge clar i inequívoc a tots aquells que limiten el nostre afany de ser, ja sigui per voluntat de privar dels uns o per desig de protegir dels altres.
L’escenari polític actual, totalment allunyat i obsolet a les necessitats de la societat, fa bona la dita: ‘Un polític ja fa molt, si no fa nosa’.
TENIM DRET A SER. Perquè la nostra existència es mesura per les passes que fem i no pels cops que ens ‘salven’ (sense haver demanat ajut) privant-nos de viure.
Hola
encara que no dubti de la seva bona fe,
tot això fa olor a cremat des de lluny…
Un tema tant imporant hauria de obrir cada
portada d’informatius, i encapçalar
cada portada de diari de catalunya!!!!!
Al reves, un silenci de tomba…..
Potser encara no heu entes que estem
tan farts que no us empassem niuna!!!!
A veure les properes eleccions….
Veig bé el que diu el president del Parlament de no jugar a testimonialismes que no tenen cap durada. També veig bé el que diu Artur Mas d’aplicar el dret a decidir en els temes que puguin suscitar més unitat. També veig bé la cura que ha posat López Tena en les consultes sobiranistes. També crec que hem d’anar cap a la independència. I també tinc clar que no podem entrar en una dinàmica com la del Quebec perquè no serà tan plàcida i democràtica com en un estat civilitzat com el Canadà.
La meva proposta, que he escrit a Responsabilitat
Global (http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2010/07/el-dret-decidir.html)
i del qual aquest n’és un extracte. Hi defenso la posició que és agosarada però raonable i que
pot sumar grans consensos. Es tracta de promoure una consulta no sobre la
independència sinó sobre ‘el dret a decidir’.
[…] Aquest és un procés en què no s’hauria de generar una fractura
social greu dins del país, i on caldria comptar amb la realitat d’una gran part
de la població que, per raons de costum, d’educació, de por al canvi, o
familiars encara se sent espanyola. És per això que cal avançar trobant els
grans consensos socials. I el gran punt de trobada pot ser el ‘dret a decidir’.
Catalunya ha de tenir dret a decidir el seu futur, sigui el que sigui, però
exercint la sobirania que li és pròpia i a la qual en mil anys no ha renunciat
per voluntat pròpia.
Per això, la gran consulta que caldria portar a
terme en un termini de dos o tres anys hauria de fer referència a una
pregunta a la qual el gran gruix de la població hi donaria suport i podria
comptar amb l’acord de totes les forces polítiques catalanes:
Esteu d’acord que el poble de
Catalunya i per mitjà de les seves institucions disposi de totes les capacitats
per a decidir el seu futur democràticament?
La recuperació de la
dignitat, de l’estat propi, o de la capacitat de decidir sobre tot allò que ens
afecta, passa en primer lloc per recuperar pacíficament la sobirania, formalitzar
el dret a decidir. Cap institució mundial podrà oposar-se a un pas d’aquesta
índole. Sols els col·lectius molt espanyolitzats i declaradament unionistes
optaran per considerar que Catalunya ha de ser una nació tutelada des de
Madrid. Aquest seria un pas que obre totes les portes, des de la secessió a la
plena integració voluntària a Espanya, passant per un major autogovern o
esdevenir un estat associat, però sempre de manera voluntària. És en definitiva
el pas que li cal també a Espanya per poder ser plenament una democràcia.
La seva gradualitat o el fet de ser un pas
intermedi cap a una altra banda permet que les persones reflexionin serenament
sense pors i sense apriorismes, sabent que tot és possible en una societat
avançada, lliure i democràtica. Segons les enquestes, 1 de cada 4 votants pel ‘no’ ho faria per por a
conflictes. […]
Doncs si és així tan clar no entenc la rabieta dels Srs. Lopez Tena i Uriel Bertran. Però segueixo confiant en alguns polítics i sobre tot en la força del Poble que ens vam avançar passat dissabte.
Salut i endavant!!
Tot això no serveix per res. A la gent tota aquesta parafernàlia jurídica li és igual perquè s’ha empoderat i ha muntat els seus propis referèndums. Reconegueu que si heu votat en contra del “pla B” és perquè no voleu perdre protagonisme i perquè heu posat el referèndum al vostre programa electoral. Sembla mentida que no us n’adoneu que la gent “ja no juga” a les promeses electorals. Ahir vaig estripar el meu carnet d’ERC, posant fi a 7 anys de militància. Ja no puc aguantar més.
Sr. Benach, jo no li agraixo que ens hagi contestat, ja que és el mínim que pot fer el President del Parlament quan se li adrecen els ciutadans/nes.
Com ja d’altres persones amb el seus comentaris amb dit, si fa no fa, allò que jo li diria no em repetiré.
El que si vull és fer-li a vostè memòria, ja que de vegades vostès creuen que no en tenim i que a més a més som rucs (i ruques), quan vostè va prendre possessió de càrrec va acabar la seva intervenció amb: VISCA CATALUNYA LLIURE!! mai més li he tornat a sentir dir, és possible que no hagim coincidit, vostè quan ho dèia i jo quan ho hauria d’haver vist, també hi la possibilitat que VISCA CATALUNYA LLIURE només l’hagi repetida en la intimitat motiu pel qual no li he sentit manifestar mai més.
Ho recorda això Sr. Benach o ja li queda força lluny? bé…. a vostè, el seu partit, la resta de partits, alts càrrecs, càrrecs, secretaris, directors generals….. uf! la seva desmemòria en fa venir un badall.
A banda dels seus companys de partit, que pel que sembla ja han deixat comentaris més avall, no crec que enganyi a massa gent; potser qualqú amb una memòria o un enteniment no gaire brillants, però tant vostè com el seu partit es perceben entre la gent com a corruptes – no econòmicament, sinó en el sentit d’haver trait els ideals que deien defensar – , i els arguments que ha donat per rebutjar el pla B d’en Tena i en Bertrand reforcen encara més aquesta percepció. No se pas si els altres entre tantes paraules buides i etc han perdut de vista el conjunt del text, però que vostè justifiqui el seu rebuig amb dient que la llei de consultes populars per via de referèndum no admet aquesta ILP ” per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut” em sembla un intent de presa de pèl força lamentable. Escolti, si ha de justificar-se expliquis decentment; deixi’s de comparacions estúpides i posi exemples. Digui’ns els motius exactes, amb la llei davant (assenyalant articles i etc), i indiquin’s perquè vostè hi hauria d’haver votat en contra. Però això que ha fet vostè és prendre el pèl. En fi, no se a qui votaré aquestes eleccions, però tinc molt cla que ERC no rebrà MAI més un vot meu, MAI.
voste diu que la propera legislatura fara falta un govern amb voluntat de tirar endevant un referendum sobre l’independencia.
I jo pregunto: no sera pas un altre tripartit oi?
perque aquest govern ja ha demostrat que d’independentista res de res .
Esperem que surtin bastants representants de forces veritablement independentistes , que no facin cap pacte amb partits espanyols com heu fet vosaltres els d’esquerra.
A Suissa s’han fet varis referendums per abolir l’exercit, i no s’ha acabat el món. Potser els polítics d’aqui no teniu la mentalitat de persones lliures però responsables, i veieu la necessitat d’un “pare” que os digui què esta bé i què no ho esta. Potser els “representats” (?) (o “la xusma”, com de ben segur en la intimitat més d’un deu referir-se als electors) ens hem fet adults, hem madurat, i volem ser responsables dels nostres actes i actors de les nostres vides.
Trobo la mentalitat aquesta de segons quins polítics de fer creure als demés que són uns incapacitats per prendre decisions propies, és degut a les remores del catolicisme i del feudalisme.
Aniria bé que li fesiu una ullada a les propostes d’en Xirinacs per a la Constitución española. Potser canviaria la vostra percepció envers els referendums, i de la democràcia.
Atentament
Hola president, jo també vull agrair-te que hagis tingut el detall de respondre aquesta qüestió que resultava bastant confosa.
Encara que també era la teva obligació moral, al ser un càrrec públic, però agraeixo la molèstia igualment.
Bé, sobre el teu text, en un principi hi coincideixo però després hi he pensat i crec l’advocat de l’Estat no generaria frustració als independentistes. Al contrari, seria un estímul més a tanta injustícia i un nou argument vers la manca de democràcia espanyola.
Estic d’acord amb vostè sobre que hem d’actuar amb seriositat i pas ferm però amb espanya sempre estarem fora de les seves “regles del joc”.
El seu vot tampoc era decisiu a la Mesa i per això crec que ha estat un error votar NO gratuïtament.
Pensa que si tots hem de ser responsables en la frustració generada de les seves accions tu també amb aquesta decisió.
Deixa que sigui l’espanyolista de torn qui perdi 30 segons per dir als catalans que no tenim dret a decidir.
Amb cordialitat, una salutació.
Endavant ERC
Ernest, dius que si s’hagues aprovat la ILP hauria vingut l’advocat de l’estat i l’hauria delcarat il·legal. Et crec quan dius això. Tanmatex, hi ha una gran diferència entre tallar-te tu les ales i que te les talli un altre. Malgrat que això pugui passar, cada intent d’exercir la nostra democracia que en impedeixin es un nou argument per la independencia. Votant que no heu mostrat covardia i ens heu privat d’un nou argument democràtic. Recorda que és Espanya qui ens impedeix fer referèndums, i no la covardia dels catalans.
Si sempre intentem ser bons nens, mai aconseguirem el nostre objectiu. Per assolit la independencia caldra confrontacio. I fins que no entenguem aixo seguirem ser un pais ocupat. Com a mínim, sembla que ERC encara no ho ha entès.
Crec que a ERC heu fet bona feina fins ara. Fins i tot no discuteixo els tripartits, perquè no hi havia alternativa en aquell moment. Però els últims mesos, diversos gestos que heu fet em fan veure que ja sou com CiU (i no em refereixo només a votar en contra de les ILP per la independència), i no n’espero res de vosaltres. Potser el dia que el procés d’independència estigui allí mateix, decidireu votar Sí (de CiU ja no m’ho crec tant), però està clar que no sereu vosaltres qui ens hi portarà.
Us podria dir: “sapigueu fer-vos dignes de Catalunya”, però ja és massa tard.
Una llàstima Ernest.
Salutacions
Amb la vostra actuacio he tingut una sensacio que ja ens vau fer el mateix amb la vegueria Penedes: deixeu penjat un tema que nomes defenseu ERC per despres de les eleccions. Aixi teniu captiu el vot de qui es preocupa especialment per aquell tema. Doncs amb mi no hi compteu. Em sembla d’allo mes brut, i un abus a la maltractada bona fe de la gent. Si el dia de les eleccions em pica per Catalunya votare Reagrupament, i si em pica per l’esquerra, ICV. Aquests almenys “marquen perfil”, i que carai us penseu que n’esperem dels politics? doncs aixo, que actueu d’acord amb el que ens veneu!!
Moltes gràcies per la resposta. Ha estat ben aclaridora, especialment aquest paràgraf:
“Permetin-me que ho il·lustri amb un exemple: Segur que si fem una
enquesta a la població, majoritàriament ens diran que no els agrada
pagar impostos. Per tant si algú promou una ILP per suprimir un impost,
per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes
simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet,
ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei.”
Queda clar doncs que vostè no és un demòcrata i que està en contra d’un projecte social. En una democràcia s’aprovaria per àmplia majoria que la minoria més rica pagués impostos.
Tens tota la raó: el dia que intentem saltar la paret hem de tenir un elevat índex de probabilitats d’aconseguir-ho. Un article més que sensat.
Sr. Benach,
Gràcies per aclarir-nos el desconcert que tenim. Ho dic de debò. Però cada cop tenim més la impressió que ens haurem de revoltar en el sentit més bèl·lic de la paraula. Ara se’ns remouen les entranyes en veure com volen acabar amb la nostra identitat. Quina via pacífica hi ha per a la independència? Per la via del pacte? O més aviat caldrà acabar repartint fusells a la plaça Catalunya per a obtenir allò que no hi ha manera que algú de fora entengui que ho volem perquè és nostre?
Em declaro o m’he declarat fins ara pacifista, com molts dels qui m’envolten. Però li repeteixo que a base de rebre calvots i trepitjades un esperit de lluita es comença a encendre. I la manifestació de dissabte és una bona mostra que la gent ja en té ben bé prou. A ningú no li agraden les armes. D’acord. A mi tampoc. Però, quina serà aquesta manera de saltar la paret de què vostè parla sense haver de recórrer a la violència? Crec que ens trobem en un carreró sense sortida. Ple a vessar de gent enrabiada i decebuda. I al final la paret de què vostè parla. La gernació empeny cap a la paret, a poc a poc, cada cop amb més gent. Quan ja no sigui possible respirar en aquest carrer i les empentes siguin cada cop més fortes saltarem airosament la paret o l’haurem de derribar i desbordar-nos com una riuada que acaba amb tot el que troba al seu pas?
O mirem de no omplir a vessar aquest carreró i trobar alguna sortida ferma i decidida abans de la riuada o aquest esperit que empeny anirà creixent fins a solucions poc desitjables i, segurament, fracassades, com el desastre posterior al pas de la riuada.
Jo també estic d’acord en què la legalitat marca exclusivament aquest camí però crec que els nostres polítics haurien de ser més “creatius”, per no dir més valents. Igual com els electors vam prendre’ns la molèstia d’anar a una manifestació un calorós dissabte per la tarda, els polítics farien bé de prendre’s la molèstia de ser imaginatius.
O la Història els sobrepassarà.
Sr. Benach, moltes gracies per exposar els seus motius i les seves raons de manera força clara. Nomes lamento el temps transcorregut des de que va trascendir la decissio de la Mesa del Parlament i ahir.
Durant aquest temps s’ha generat un sentiment de desencis important, que ha dut a la gent a plantejar-se si realment volem i mereixem els politics que tenim. Perque aquest temps d’espera tambe genera frustracio, i com molt be s’exposa en un altre comentari, crec que no es pot tombar “preventivament” una iniciativa que, encara que fos un gest, es el que la gent esperava. Aixo també genera frustracio, sobretot al cap de 48 hores d’una manifestacio tan important com la del 10J.
Molta sort en el futur, i visca Catalunya lliure
Quants consellers i militans tenim que perdre perque feu un canvi de camí o de executiva?
Covardia amagada darrera arguments d’un grup d’assessors. Només espero que aquest gest us faci encara més traïdors als ulls dels nostres fills. La independència no l’aconseguirem amb vaselina.
Em sembla que ni vostè ni cap dels partits polítics ha entès realment el que proposa la ILP sobre les consultes. No es tractava d’arribar a la independència amb la ILP. Es tractava de “DONAR LA VEU AL POBLE” sobre aquesta qüestió. Democràcia, sap? 1.5 milions de persones al carrer, demanant DEMOCRÀCIA. Carai, a quin planeta viuen? Tant difícil és d’entendre? NOSALTRES SOM EL POBLE, VOLEM DECIDIR, VOLEM UN REFERÈNDUM!
Pel que fa als seus arguments, bé, sap segurament molt millor que jo que el dret a l’autodeterminació és un dret inherent de tots els pobles, per sobre de qualsevol llei i constitució. (resolució del Tribunal Internacional a favor de Kosovo) Il·legal és el que fa la constitució espanyola de no permetre el referèndum sobre l’autodeterminació i il·legal és el joc que li fan vostès acatant-lo. Si el govern espanyol o el TC haguéssin prohibit de fer el referèndum perquè no entra dins les competències de la Generalitat, sempre es podia haver interposat un recurs al Tribunal Internacional, perquè l’autodeterminació és reconeguda competència de qualsevol poble. Però gràcies a vostès, que des de l’escó del Parlament no veuen el poble a qui representen, no hem pogut arribar ni tant sols a somniar un excercici tant natural de democràcia.
Bé, ara s’acosten les eleccions, i llavors vindràn a demanar-nos el vot. Ja els dic que jo, que sempre havia votat per convicció, no penso votar mai més a les eleccions catalanes. Perquè vostès no volen saber la nostra opinió, perquè vostès són una mera sucursal del govern d’Espanya (les competències que dóna la Constitució, no?), perquè ja no som una nació, perquè s’arronsen a l’hora de defensar els drets de qui els voten. Quina vergonya!
MHP Benach,
Com a ciutadana d´aquest meravellós pais, que és Catalunya, no sé si la nostre classe política compren o no s´acaba de creure, el potencial real d´aquest poble. Ens falten polítics capaços de dirigir-nos en un projecte comú i essencial, que potser serà difícil, peró que es posible.
Heu de ser capaços de lluitar i sacrificar-vos ,si cal, per liderar-lo cap on cal i on es mereix arribar. Us demano el mateix esperit de sacrifici que li heu demanat al vostre poble durant anys i sinó, deixeu pas a altres opcions o alternatives, peró feu alguna cosa, efectiva si us plau, actueu i sigueu valents, demostreu-nos que esteu disposats a fer el que calgui per tirar aixó endavant, es ara o mai….o esperar 300 anys més?
Us faig arribar el meu absolut esgotament, de tanta paraula, per sempre acabar sentint el mateix …” frustració” li soc sincera Sr. Benach, le admirat ,a vosté particularment, per el seu tarannà directe, tranquil i discret , els he votat durant tota la meva vida, peró crec que he perdut la paciencia, vull fets. El dissabte 10J, el poble català es va manifestar clara i pacificament de cap on vol anar, ara us toca demostrar que sou mereixedors d´aquest poble.
Molt Honorable President,
m’atreveixo a enviar-li aquest comentari ja que després de la justificació (que per cert he esperat amb molt interès), em sento enganyat, traït i menyspreuat pel partit al que representa i per vostè personalment.
D’un temps ençà, els tacticismes del partit que representa m’estàn començant a preocupar i fan que m’allunyi cada cop més de ERC. Vostè, era un dels pocs que salvava (els comptava amb els dits d’una mà) de la meva “crema particular”… I veig que no podia estar més equivocat.
No entenc els arguments que esgrimeix per tal de justificar la seva decissió. Personalment (no tinc el dret de parlar per boca d’altres) no sóc capaç d’entendre una autocensura tant bestial com aquesta. Mai hauria cregut que un President del Parlament de Catalunya prengués decissions pensant en el que digui o faci un “adbocat del estat”. Si a més és Parlamentari per ERC aleshores, francament, em sento estafat.
De la alternativa que vostè ha desestimat en podien passar dues coses:
1- Una altra negativa Española mantenint la dignitat i amb més simpaties internacionals.
2- Una consulta al Poble de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya(admeto que molt poc probable).
Que en treiem de que s’hagi desestimat?:
RES
Dissabte estàvem, vostè i jo, passejant pel Passeg de Gràcia. Jo hi vaig anar, principalment, a reclamar DIGNITAT. I Vostè?
Finalment, disculpim si el comentari és massa extens, fort o malsonant. No tinc cap mena d’intenció de ofendre’l i si d’expressar la meva indignació.
MHP Ernest:
Jo sóc un d’aquells que el dia 10 tenia el cor dividit: D’una banda feia molt goig veure tanta gent, tanta estelada, tanta senyera, tanta mobilització civil… D’altra banda, però, era molt trist veure que la classe política va estar tota una setmana decidint qüestions protocolàries, o que el mateix dia de la mobilització es va demanar al “públic (sic) que s’apartés per tal que pogués passar la capçalera.
Només dir al respecte que, un cop més, el poble ja s’havia posat dempeus quan vostès decidien si aixecar-se o no i, un cop més, quan s’ha aconseguit que el poble s’aixequés ara el fan seure perquè “no toca”, perquè… sempre hi ha un perquè!
Personalment no suporto que la classe política es dilati en la grandiloqüència lingüística mentre el poble vol coses concretes i les expressa amb meridiana claretat. Ja em sap greu dir-ho, perquè vostè no és l’únic que vol saltar la paret, però tinc la impressió que, un cop més, pensant més en els partits i en vostès mateixos estan desaprofitant un moment històric.
Cordialment
agustí pou
Senyor Benach,
D’excuses se’n poden posar tantes com vostè vulgui, amb els arguments que vostè vulgui i amb l’estètica que a vostè li vingui de gust. Entenc que si no s’ha convocat ja un referèndum vinculant o no sobre la independència de Catalunya al nostre país, és perquè o bé; 1. Vostès no són prou valents, intel·ligents i hàbils per fer-ho, o bé; 2. Tenen mala fe i no volen que es convoqui un referèndum d’aquestes característiques per interessos personals o partidistes.
De credibilitat ja no en queda ni a vostè ni a al seu partit.
Ara resulta que els diputats i dirigents com vostè són seriosos!! xD
Vinga, home! Jo li diré què és això: una falta de respecte.
MHP,
Té gràcia que la sentència del TC que deixa en paper mullat el Consell de Garanties Estatutàries i justament 48h després del 10J agafen com a argument el dictamen del CGE per a tirar per la borda la ILP i la IP.
Estic d´acord amb la majoria de comentaris crítics que ja s´han fet, i principalment amb el fet que és una qüestió d´intenció, és a dir, podríeu haver tramitat la ILP + IP quedeu com a polítics que recolliu el sentiment majoritari del 10J i llavors que sigui l´estat qui se la carregui, cosa que segur que a molts dels partits catalans ja li aniria bé.
El que crec no és que tingueu por després del 10J, sinó que esteu molt enfadats, els polítics, amb la gent del 10J. Mai havia vist una cosa igual, i per a mi va ser tant o més impressionat veure la unanimitat de la gent en reconvertir el lema de la manifestació en indepedència com veure quina bofetada us van donar. Es recordarà, per generacions el fet quan l´organització no parava de demanar que la gent deixés passar la capçalera i llavors la gent responia cridant que el poble a d´anar al davant. Magnífic. No esteu a l´alçada, i la gent ja se n´ha cansat (tema econòmic, tema corrupció, tema estatut, etc.). Per això sospito que més aviat anul.lar aquestes ILP i IP 48h després del 10J és més aviat un càstig cap a la gent. Però això, ja no té aturador, us hem sobrepassat, la societat civil i popular ja no compta amb vostès, té els seus propis plans. I el que diuen o deixen de dir, ja no té ineterès perquè sols parlen en clau electoral, sempre estan en campanya vostès.
(I potser el segon càstig cap a la ciutadania serà en la propera votació del 28J quan de manera sorprenent es desestimi prohibir les curses de braus. Ja se sap, “la fiesta nacional”.)
¿Com poden donar les culpes a Madrid, quan vostès mateixos van retallar el estatut del 30S, cadascú per la seva banda: CiU fent- se la foto, i PSC, ICV-EUiA i ERC (per cert, ara ja no es diuen “ERC” sinó “esquerra”?) acceptant-ho tranquil.lament?. Esclar que les bases d´ERC els hi van donar una lliçó.
I és això, MHP, com a ciutadà sento que tinc uns polítics que no estan a l´alçada de les circunstàcies, i el que és pitjor que ho estan tapant tot ben tapat per a què tot continuï igual, impedint aire nou. Si en LLach es maleïa els ossos perquè al 2010 la gent cantava l´estaca, jo destaco que els versos de The times they are a-changing d´en Dylan són més vigents que mai a catalunya:
Come senators, congressmen
Please heed the call
Don’t stand in the doorway
Don’t block up the hall
For he that gets hurt
Will be he who has stalled
There’s a battle outside and it is ragin’
It’ll soon shake your windows and rattle your walls
For the times they are a-changin’
Ha arribat l’hora dels valents.
El poble català ha de ser valent, i molt especialment els seus polítics.
Valents com ho van ser els nostres avantpassats.
Per les bones no aconseguirem res. Ara toquen fets i no paraules. Les paraules
sobren. Només els fets són els que valen.
Ens han humiliat un altre cop, aquesta vegada amb sorna i tot. Per a mi és molt
humiliant haver de pagar impostos a un país que m’insulta, no respecta la meva
cultura, i m’espolia. Crec que el mateix sentiment el tenen molts i molts
catalans i catalanes.
Si us plau, siguin valents i audaços. El poble
català s’ho mereix.
Deixin la calculadora de vots apagada d’una vegada.
Bon cop de falç.
MH President del Parlament,
Benvolgut Ernest,
Recentment m’he donat de baixa com a militant d’ERC. En la meva carta de sol·licitut de la baixa ja exposava la meva profunda discrepància amb la direcció del partit i amb l’actuació d’alguns dels seus càrrecs a BCN. La teva recent actuació en relació a la ILP només referma el meu convenciment que la decissió pressa fa uns dies va ser la correcta. Malauradament ERC ha perdut el camí, mentre el poble marca un rumb cap a la independència, ERC es perd en el legalismes i justificacions des de la poltrona. Cal portar les lleis fins als limits i més enllà i aprofitar totes les vies possibles, IP, ILP i el que calgui. Segur que els espanyols buscaran arguments legals per mirar d’aturar-les, però cal aprofitar totes les vies possibles.
L’actuació d’ERC al llarg d’aquesta última legislatura fa que malauradament aquest partit sigui incapaç d’exercir un lideratge del moviment independentista, i elecció rera elecció i enquesta rera enquesta perdi presència i força política. L’actual ERC no és l’eina que aquest País necessita per avançar cap a la independència.
Salut i República
Lluís Gutiérrez
Ex-militant d’ERC
Estaria be que abans de valorar llegim la rèplica de l’Alfons López Tena, tinguem les dues visions, i aquest es pugui defensar.
http://indirecte.cat/3990
MHP,
Llegeixo la iniciativa d’IP i em sembla una gran cosa. Llegeixo l’alternativa i també. M’assevento que les han tombades i m’ofenc. Vostè s’explica i ho entenc. Llegeixo els comentaris dels meus compatriotes i també els entenc.
En definitiva, per a mi, només compta una cosa: que dia a dia vegi més a prop la unió de tots els partits polítics que volen, i poden, defensar Catalunya i el seu poble. I que en les eleccions de la tardor pugui anar a votar amb esperança la candidatura independentista única i més representativa que mai hem vist. L’alternativa que ens ha de dur a la independència el més aviat possible i per damunt de les diferències partidistes i de color.
Si no ho aconseguiu, entre tots plegats, ens haureu decebut un cop més i com mai. I ja veurem on acaba ERC i la resta de partits que no sàpiguen estar a l’alçada.
Salutacions,
Roger
Bon dia,
MHP, accepto pop com animal de companyia. Vosaltres doneu la credibilitat que necessito però…ja som un gran partit !!! Estem més pendents de les crítiques que ens puguin fer els altres partits que no del que vol la majoria de gent. Crec que fa anys que ens estem allunyant del poble, que sempre ha estat la nostre font d’inspiració. És per això que també calen gestos, gestos que ens permetin recuperar la distància abismal que tenim vers aquells que ens veuen o veien amb simpatia. Gestos que ens donin més resó a altres països per que s’interessin pel nostre “problema” Espanya. La política de gestos també és important i ens hem tornat massa legalistes. Intentem entre tots que no s’acabin els gestos, doncs és la manera de tenir resó en tots el mitjans que tant en contra tenim i que no ens permeten explicar-nos correctament.
Benvolgut senyor president, si us plau, necessitem treballar fort al Parlament, és veritat. Però no ens hem d’oblidar que al carrer van haver un milió i mig de persones que volien quelcom i els hem de donar resposta.
salut i visca Catalunya
Molt agraït per la seva resposta al meu correu, vull a manifestar-li el que penso, no el poso dins el mateix sac , l’escrit estava fet abans de la seva resposta, de la política catalana i d’alguns polítics.
Els catalans estem bastant acostumats, no sé per quina raó, a fer servir expressions relatives a la nostra flora per qualificar accions quotidianes relatives a la nostra manera de veure les coses Fer figa, ser un/a bleda, estar escarxofat…
Havia pensar que el repertori anava seguint gairebé sempre aquesta mateixa via, però l’altre dia vaig pensar en altres especies que podrien donar més suc.
Em referiré al jonc i a la ginesta.
La mata de jonc: I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.”
El que ens diu aquesta metàfora és ben senzill i entenedor, ens parla de la unitat, de la unitat per ser forts i per aconseguir tot allò que puguem i vulguem proposar-nos, altrament sempre s’ha dit que la unió fa la força, doncs mai com avui en fa falta als catalans aquesta unió, la mateixa que vaig sentir als carrers de Barcelona el passat 10 de juliol.
La flor de la ginesta: El poeta Joan Maragall dins de les seves poesies inèdites i no recollides en volum escriu en la última estrofa del seu poema “La flor de la ginesta” el següent:
En la flor de la ginesta
Catalunya m’ha parlat;
m’ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
(Il.lustració Catalana, 29 maig 1904)
I ens diu: (Ja de petit […] aquella olor de ginesta em feia olor de Catalunya; què hi fareu? Era catalanista de la ginesta. […] Ja podeu desar tots els vostres arguments. Catalunya és Catalunya perquè fa olor de ginesta)
Quina relació fa de Catalunya i la ginesta?
La ginesta floreix al juny i el 7 de juny de 1640 va tenir lloc la primera lluita de Catalunya per la conquesta o reconquesta de la seva amenaçada llibertat, recordem que el nostre himne té les seves arrels en aquesta època.
Època en que Catalunya es trobava governada per uns virreis sota les ordres dels favorits del rei, entre ells el Conde- Duque de Olivares que en el seu afany centralitzador iuniformanitzador – avui diríem “cafè per a tots”-li presenta al rei el seu memorial fent-li saber que s’havia de fer rei d’Espanya, que no s’acontentés amb ser rei de tots i cadascun dels regnes que formaven part del seus “dominis” i tractes de reduir tots aquests regnes a l’estil i lleis de Castella.
Catalunya per tot un seguit de causes: tropes castellanes i italianes causen grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d’ocupació, pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa la corona, l’anomenada Unió d’armes, que atemptava contra el règim constitucional català i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hispàniques.
Per tot això el poble de Catalunya es va revoltar contra la tirania començant la coneguda Guerra dels Segadors.
Avui no hi ha virreis, encara que a Jordi Pujol se’l va anomenar d’aquesta manera en un llibre amb aquest mateix títol, “El Virrei”, però si que hi ha, sembla, servidors de la causa comuna espanyola els quals per interessos partidistes no son capaços de tirar endavant la voluntat del poble.
Polítics: -No sigueu bledes i no feu figa, esteu una mica o molt escarxofats, tingueu en compte la mata de jonc i que no hagi de venir d’alguna manera la flor de la ginesta.
Completament d’acord que tots el passos que s’han de fer son per desprès de les properes eleccions. Llavors tots units i Catalunya endavant.
Visca Catalunya i visca la llibertat.
Antoni Segura i Riu