Surto del Parlament -un xic atabalat per una sessió una mica densa- per anar fins a l’Ateneu barcelonès per donar suport a un acte organitzat per la Plataforma per la llengua a favor del català com a llengua comuna. I em trobo amb un acte i una gent sorprenentment positiva, agradable i engrescadora que em recarreguen les piles per la resta de la setmana.
La foto que presideix l’acte és perfectament descriptiva del que ens expliquen els diferents ponents: un munt de mans de totes les mides i de tots els colors que fan una pinya amistosa.Tots es dirigeixen al públic amb la seva llengua, primer, i amb la de tots, després.
La diversitat lingüística és una riquesa pel nostre país. Ningú ha de renunciar a la seva llengua d’origen, ni a la seva identitat, però tothom ha de saber que aquí hi tenen una llengua d’acollida: el català. Una llengua que els ha d’ajudar a què la seva condició d’immigrant sigui temporal, com així ha de ser.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!