Els amics de les ciències

Al portal www.recercaenaccio.cat acavem de començar el seguiment d’una nova estada de científics catalans a prop del Pol Sud. Una expedició més. Ja fa força anys que la ciencia catalana té una presencia regular al gran continent blanc. Jo mateix n’he estat testimoni indirecte, encara que de manera fragmentada i casual.

Recordo un article que vaig publicar el febrer de 1987, on recollia les idees que em va explicar Antoni Ballester, oceanògraf i cap del grup de científics que hi van anar des del llavors anomenat Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. La seva preocupació era mirar d’esbrinar per què es detectava poc plancton si resulta que a l’aigua hi havia molts nutrients. Ballester i Josefina Castellví creien que la raó podía estar en la baixa quantitat de materia orgánica dissolta, una hipòtesi que volien comprobar en futures expedicions. ¿Seria aquella la causa? Mai vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho de nou més endavant (o potser me’n vaig oblidar completament…).

Anys més tard, el 1999, em vaig retrobar amb l’Antàrtida gràcies a en Josep Maria Gili, oceanògraf del Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona. Ell i altres companys hi van anar aquell hivern, i l’objecte d’estudi ara eren les comunitats del bentos o fons marí, on es van trobar atepeits conjunts d’organismes que cobrien desenes de quilòmetres. A la fi, doncs, hi havia molta vida marina, però submergida i arrelada als fons. En bona part eren organismes suspensívors que s’alimenten de la materia orgánica acumulada als fons, materia que es torna a suspendre a l’aigua i així manté viva la comunitat.

La recerca d’aquest tema va donar un fruit insospitat:la descoberta d’una nova especie d’esponja, a la qual els investigadors del ICM van decidir batejar amb un nom sorprenent: Stylocordila chupachups. El motiu d’aital bateig era la semblança de l’esponja amb el popular caramel (en anglès se la coneixia com l’esponja lollipop) i, alhora, una certa intenció de veure si s’arrencava algun patrocini… cosa que no va succeir. Queda plantejada, però, la possibilitat de batejar noves espècies amb noms comercials a canvi de patrocini. Com en podríem dir, d’això? Namingfunding?

La cosa es que un any si i un altre també hi ha hagut regularment molts equips científics catalans que han anat a l’Antàrtida. El que hi ha ara, en aquests precisos moments, vol estudiar cóm s’ha recuperat un tros de fons marí que va quedar afectat pel desprendiment d’una immensa massa de gel, de 3.200 km2, l’any 2002. Una superfície equivalent a 32 vegades la de la ciutat de Barcelona. Des de llavors sembla que els fons marins s’han recuperat de forma força ràpida (en part degut a la capacitat re colonitzadora d’organismes com la Stylocordila chupachups) i ara els investigadors van a comprobar-ho.

I de tot plegat en fem el seguiment a www.recercaenaccio.cat, el portal que jo coordino. I que contribueix a que jo, que no hi he estat mai, continuï en contacte amb l’Antàrtida d’una forma o altre…

David Segarra