PICAP

Em preocupa Sabadell i les properes eleccions municipals. És cert que fa molts anys que no ho teníem tant bé com ara per construir una nova majoria que redreci la ciutat, que la torni a posar en el mapa,  amb ganes, il·lusió, sentit comú, intel·ligència i que ressituï la ciutat on li pertoca i la tregui del pou on la mediocritat socialista local l’ha enfonsat.

Les coses han canviat, s’han destapat algunes coses…  Ara tot Catalunya ja sap a què ens referíem quan parlàvem de l’estil Bustos, com a mínim ho sap en part, doncs l’estil del personatge dona per molt.

Encara recordo aquella entrevista que en Justo Molinero li feia al pocavergonya de l’alcalde i aquest presumia d’honestedat i transparència, arribant a dir que la seva mare li havia dit que ella sabia que era honrat i honest i que ara ho sabia tothom… (minut 2 del vídeo)… pobre dona, quin desengany! https://www.youtube.com/watch?v=HKbfUP398kU

Però que ningú s’enganyi, en Manuel Bustos no estava sol, i genteta com  la Montserrat Capdevila ja se li han vist les vergonyes, però altres que s’esforcen en donar una imatge diferent com l’actual alcalde Juan Carlos Sánchez, un personatge curiós que no te cap mala paraula ni cap bona acció, on mirava quan era tinent d’alcalde d’en Bustos? I evidentment l’incombustible Josep Ayuso, ara candidat a l’alcaldia no pot al·legar ignorància de cap mena amb res, doncs si fos creïble, el problema seria major, voldria dir que és més curt del que els ciutadans ja suposem i/o imaginem.

Tinc confiança amb els meus conciutadans i estic convençut que farem fora a cop de peu a tota a questa gentussa que ha enfonsat la ciutat en les darreres dècades.

Sabadell sempre ha estat una ciutat d’esquerres i ho seguirà sent, i dic això per apuntar que no crec, ni espero, ni voldria, que l’alternativa al govern de la Plaça Sant Roc arribés de mans de CiU i per tant anem a concentrar-nos amb les esquerres locals, sempre tant dividides.

En aquestes passades eleccions al parlament europeu  a Sabadell per primera vegada va guanyar ERC, però francament crec que no és extrapolable a les eleccions municipals que entre altres coses es vota molt al candidat, i en aquest cas si el candidat és en Juli Fernández, possiblement sigui una persona preparada però crec que no gaire coneguda ni amb el carisma suficient com per liderar el canvi ciutadà, el qual també ha de passar pels barris més diversos. Per altra banda tenim l’embolic permanent entre els de IC-V i els de EUiA que desconec què pensen fer, però només faltaria que amb les simpaties que es tenen uns amb els altres, decidissin anar separats… Els de l’Entesa, que aquesta vegada anirà liderada pel jove Matías Serracant a qui m’agradaria molt veure a l’equip de govern del nou consistori, i segons tinc entès les CUP estan negociant amb l’Entesa (ES). Negociació que es fa imprescindible que arribi a bon port.

Doncs bé, si això va d’aquesta manera, pot ser un desastre, i cal dir-ho ara que encara hi som a temps, d’aquesta manera, amb tota aquesta fragmentació es difícil obtenir l’objectiu.

A Sabadell necessitem unir forces de tota l’esquerra local (evidentment no considero “esquerra local” a la genteta del PSC), hem de deixar de banda matisos i presentar candidatura conjunta i molt important és trobar la persona que ho pugui liderar. A Sabadell som prou habitants com per trobar una persona carismàtica, coneguda arreu i que amb el suport de totes les formacions de l’esquerra i que vulgui dedicar els propers quatre anys de la seva vida a la nostra ciutat. Si no ho fem així, tenim el perill de tornar a fracassar, i la ciutat no s’ho pot permetre. A més hem d’estar alerta amb la llei que Rajoy vol fer aprovar envers les municipals, recordeu que vol que l’alcalde sigui obligatòriament el candidat de la llista més votada….  mala peça al taler!