Tots sabem que la cultura és una eina bàsica per a qualsevol país desenvolupat i que a més és una autèntica font de riquesa en tots els sentits, una de les inversions que més retorn té per a qualsevol societat i és per això que els països líders i emergents inverteixen en cultura.
La música és una necessitat vital per l’ésser humà, difícilment podríem viure sense música i per seguir gaudint de la música hem de cuidar, i molt, tota la cadena que la fa possible, sense creadors o autors no tindríem les gran obres de les quals ens envoltem, però sense intèrprets tampoc les podríem gaudir, especialment amb els diferents matisos que cada un dels intèrprets li posa a l’obra, però si volem tenir música en qualsevol moment i circumstància, inevitablement es fa imprescindible la música enregistrada, i per tal que això sigui possible és necessària la figura del productor/editor.
La música en directe és l’expressió neta, el que està passant en aquell moment amb l’equip humà i tècnic que ho fa possible; la música enregistrada comporta reflexionar sobre l’obra, el matisos i l’exponent de la professionalitat de tècnics, musics, productors… posar el recording precís, la mescla exacta i el to adequat, és una feina de temps i professionalitat que queda plasmada per sempre més als diversos suports de la música enregistrada.
Als Països Catalans tenim més productors de música enregistrada que mai, tot i que generalment petits. Als anys 70’s i 80’s les grans multinacionals discogràfiques estaven a Barcelona, ara no és així, però les multinacionals no han estat mai al servei de la cultura, sinó purament de la indústria i obeint els interessos de la macro economia dictada per les centrals de països que res tenen a veure amb nosaltres.
Fa vuit anys va néixer l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya, APECAT, que ha servit per professionalitzar el sector i per tenir veu conjunta en defensa dels interessos comuns i per poder millorar la nostra oferta envers a la societat.
La comercialització de la música enregistrada pateix una doble crisi, la econòmica, que comparteix amb tots els sectors, accentuada al no ser un producte considerat de primera necessitat, i la derivada dels canvis tecnològics, i molts especialment dels canvis d’hàbit de consum cultural, tot això agreujat per la continua apropiació indeguda que patim dels nostres enregistraments amb la increïble tolerància i manca de respecte que rebem dels nostres governants, els mateixos que tampoc tenen cap interès en la educació musical a les escoles i els que ni tan sols s’han plantejat mai fer explicar i ensenyar a respectar la propietat intel·lectual als alumnes des de la infància. Aquests valors estan lluny dels interessos dels nostres politics.
En aquesta segona dècada del segle XXI podem dir que es consumeix més música enregistrada que mai, també que tenim facilitat per donar-la a conèixer a les antípodes terrestres en la immediatesa, cosa impensable fa uns anys, i tot això és molt, però que molt positiu i és gràcies a les noves tecnologies. Però també tenim problemes derivats dels canvis, el primer és la davallada que ha fet en el mercat el suport físic, la qual cosa ha comportat el tancament de multitud de botigues especialitzades i estratègicament situades a la nostra geografia, en la actualitat hi ha comptadíssimes botigues especialitzades en el suport físic i bàsicament la distribució passa per grans magatzems i grans superfícies, la qual cosa fa que geogràficament parlant la oferta es concentra a les grans capitals, a la vegada que es perd la especialització que sempre és servei al client.
El mercat de la música digital està en clar i continuat augment, bàsicament als països on els governs han decidit controlar l’apropiació indeguda, que per desgracia no és el cas ni de Catalunya ni d’Espanya. La compra per descarrega electrònica cada dia resulta més atractiva, doncs si abans, al marge del àudio, únicament et podies descarregar la portada del disc, actualment i sobretot amb els discos més importants, el client també es pot descarregar el llibret. També està canviant la política de preus i si bé la compra d’una cançó està majoritàriament a 0,99€, també n’hi ha moltes a 0,69€; es prima la compra de l’àlbum sencer i en la l’actualitat es poden comprar novetats importants amb el llibret inclòs a preus com 7, 8 o 9 euros i enregistraments de fons de catàleg encara a millor preu.
Tot i això el gran fenomen de l’actualitat de la música digital es diu “streaming” que és el sistema d’escolta a la carta, que no de descàrrega de la música. Hi ha diverses plataformes que ofereixen aquest servei, però la més coneguda a Europa és Spotify que ofereix la possibilitat d’escoltar gratuïtament les cançons, però amb publicitat, com qualsevol ràdio, o bé en la modalitat “premium” que consisteix en pagar una quota mensual i amb la qual tens barra lliure per escoltar tota la música les vegades que vulguis. És a dir que facilitats pel consum legal i econòmic de la música enregistrada n’hi ha moltes.
Spotify permet fer llistes sobre la música que vols escoltar, o per estils musicals o simplement per interessos professionals tal com fan els muntadors musicals de cadenes de ràdio i de TV, agències de publicitat, productores de cinema etc… També els productors de música enregistrada fan diverses llistes per impulsar i donar a conèixer la seva música.
En un moment en que les ràdios convencionals han deixat de fer èxits per programar únicament allò que ja és èxit, un greu problema per donar a conèixer les novetats, especialment de nou artistes, tenim al sistema d’streaming una nova i diferent manera de promocionar els artistes. Si la ràdio convencional ofereix el factor sorpresa programant música que no coneixes, les plataformes d’streaming serveixen per la promoció del boca a boca, una manera fàcil i senzilla d’escoltar aquell artista del qual algú t’ha n’ha parlat.
L’èxit de l’streaming en àudio a comportat que plataformes més orientades al format audiovisual con Youtube també es plantegin formats de negoci semblants, i actualment ja és una de les principals plataformes de consum musical, tan amb vídeo clip com en format àudio.
És per tot això que amb convenciment dic que benvinguda la nova era tecnològica amb tot el que ofereix pel consum de la música enregistrada. Respecte total pels nous hàbits de consum de la mateixa, que com és evident, res tenen a veure amb els de fa dues dècades. Però tot això cal posar-ho en ordre, doncs si bé facilita i democratitza el consum massiu, hi ha d’haver un total respecte a la propietat intel·lectual, doncs sense aquesta protecció ens podem quedar sense creadors, sense intèrprets i sense productors de música enregistrada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!