[…]
Solsticis i equinoccis
Enguany el “Solstici d’estiu” que promou l’Aula Poètica de Búger des de la Fundació ACA s’acosta, en ple setembre, al moment de l’equinocci. Tant se val, perquè tant els solsticis com els equinoccis són punts de trobada entre el dia i la nit, entre el Sol i la Terra, entre el que es veu i el que només s’intueix. Punts de trobada, per tant, alhora indiscutiblement reals, com tota veritat provada científicament, i suggerentment virtuals, com tot el que no és palpable ni aprensible.
Cap altra cosa que un inesperat i fecund punt de trobada ha estat fins ara aquest “Solstici d’estiu” que any rere any aplega cinc o sis poetes joves de punts diversos de la geografia que comparteix amb un “bon dia” les hores de claror. Enguany són les veus dels poetes Rubén Luzón, Laia Martínez, Jèssica Ferrer, Marga Juanico i Pau Vadell, tots ells de menys de trenta anys, que es troben, i amb ells s’apleguen en un pluridimensional punt de trobada les veus de València, de Berga al Principat, d’Alaior a Menorca, d’Eivissa i de Calonge a Mallorca.
Des de la Institució de les Lletres Catalanes saludem una vegada més la iniciativa de la bona gent de Búger i la participació dels poetes que faran del seu “Solstici” una festa de la paraula, de l’intercanvi i de l’esperança per a tots els qui podran veure’ls, escoltar-los o llegir-los. Un punt de trobada únic, un modest luxe profitós per a ells i per a tots.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!