El bloc del Director (ILC)

[…] 

Dilluns passat  a la tarda, davant prop de dues-centes persones, una trentena de personalitats de la vida poítica, cívica i cultural del país van oferir fragments de la novel·la de Palol i una tria de poemes d’Alcover, amb il·lustracions musicals ben escollides i interpretades per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, sota la direcció de Carles Coll. Per facilitar el seguiment de l’acte i deixar-ne un modest testimoni material, vam editar els textos llegits en un opuscle per al qual vaig escriure aquest text de presentació:

 Escoltar la paraula dita en veu alta

D’uns anys ençà el Parlament de Catalunya s’afegeix a la celebració de la gran festa cívica del dia de Sant Jordi convocant, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes, un acte de lectura pública de clàssics de la nostra tradició literària. És una ocasió perfecta, i no n’hi ha tantes, per retrobar la veu dels autors i les autores que han deixat un senyal en el temps a través de la seva obra. I per descobrir aquesta veu feta so i feta cos en els lectors que participen en l’acte, amb una diversitat de diccions i d’entonacions, de sentiments i de gestos, que ha d’anar obrint pas als inexhauribles matisos de sentit que pot revelar cada relectura d’un text.

Aquest any l’exercici de posar veus d’avui a textos literaris de sempre es repetirà amb dues obres publicades ara fa cent anys, el 1909. D’una banda, escoltarem fragments de la novel·la Camí de llum de l’escriptor gironí Miquel de Palol i Felip. De l’altra podrem sentir una tria de poemes de Cap al tard del mallorquí Joan Alcover. Alcover, que va viure entre 1854 i 1926, encarna la tenacitat de l’escriptor que es retroba amb la llengua pròpia com a instrument de creació literària. En Palol, més jove –va néixer el 1885 i va morir l’any 1965–, no costa trobar-hi indicis reeixits de l’esforç de superació dels motlles literaris del segle XIX. L’obra de tots dos, sigui com sigui, ha tingut la capacitat de perdurar i de continuar dient coses al seu lector d’avui.

Ho comprovarem ara mateix, sentint-ne una mostra dita en veu alta. De la novel·la Camí de llum, que mostra com Carles i Maria es debaten per anar més enllà de la vida crepuscular que els ha tocat de viure. Dels poemes de Cap al tard, on el dol i la melangia troben una de les més altes i clares expressions. Sentint-ne una petita antologia, com un tast que oferim a les vigílies de Sant Jordi per obrir les ganes de rellegir-los i fer-los parlar a la llum d’avui i de demà.

La Institució ofereix aquí una galeria fotogràfica de la lectura, i al Canal Parlament de televisió la podreu seguir tota en dues parts. Deixo aquí la meva lectura del poema “Enyorança” de Joan Alcover i els agraïmentsfinals.