El bloc del Director (ILC)

[…] 

Enric Casasses va oferir a la sala de plens del Consell Comarcal, amb l’esquena coberta per un espectacular finestral modernista, una passejada per alguns dels poetes que han fet sentir el seu vers en les nou edicions de la Kinzena. Que amb aquesta toquen a la fi. Per això en començar, quan Santi Borrell, Sílvia Amigó i Jordi Ribas, els actuals activistes de l’Eskamot Poètik, em van oferir la paraula vaig dir això davant l’audiència, nombrosa, que omplia del tot la sala:

Estic molt content perquè la Kinzena s’acaba i s’acaba de debò… Bé, no, vull dir: la Kinzena s’acaba i s’acaba de debò, però estic molt content. Perquè ha estat, i és, i perquè estic segur que d’alguna manera serà, continuarà sent, renaixerà en formes diferents. No en tinc cap dubte, coneixent-ne els artífexs, que són bons fins i tot en això: mira que era fàcil esperar a fer deu anys i fer balanç i etcètera. Doncs no: nou Kinzenes han estat, per a ells, un cicle complet, i prou per reinventar-se radicalment: ho esperem, i en tenim la certesa. L’any que ve no hi haurà Kinzena Poètika, però la poesia ressonarà, segur, altra vegada i més fort i tot, pertot Vilafranca, i des d’aquí arreu del país.