Divendres passat va tenir lloc al saló de plens de l’ajuntament de Manresa el lliurament dels premis Lacetània, amb els quals la delegació del Bages d’Òmnium Cultural reconeix emprenedors i creadors de la comarca en diversos àmbits i disciplines. La festa va culminar amb la proclamació del Premi Bages de Cultura, enguany concedit a Lluís Calderer.
[…]
Hi vaig ser, acompanyant l’acalde de Manresa, Josep Camprubí, i el president d’Òmnium del Bages, Jaume Puig, per donar encara una mica més de solemnitat a l’homenatge. Després de les al·lusions del guardonat a la nostra cultura nacional –amb oportunes paraules de Mercè Rodoreda i de Pau Casals–, no em vaig saber estar de recordar l’emoció que produeix als qui no l’hem de freqüentar tornar a ser en la sala de plens on van ser aprovades un segle enrere les Bases de Manresa. I després vaig felicitar Òmnium per haver reconegut la figura de Lluís Calderer, un escriptor exigent i rigorós, sí, però també un mestre dels que amb l’exemple, sense afany de protagonisme i amb tossuda convicció construeixen una cultura, fan país. Calderer ha estat també per a mi un referent, d’ençà que vaig descobrir-lo a través de la petja que deixava en els bagencs companys de generació que he conegut. Alguns dels quals eren en l’acte de divendres per donar-ne testimoni.