El bloc del Director (ILC)

[…] 

Cent anys després que estrenessin la biblioteca Patufet, les extraordinàries aventures d’en Massagran van escampar-se pel pati d’actes, amb els acords escollits de Carles Coll i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà com a contrapunt. Les desventures de la navegació, la supervivència a l’illa i l’empresa de la colonització, en el sentit més nostrat del terme, del que esdevindria la Katalatribu van fer-nos somriure, riure i ens van distreure amb l’eficàcia dels clàssics. Entre molts d’altres que van sumar més de quaranta lectors, vull remarcar la participació dels germans de Josep M. Madorell, il·lustrador de la versió en còmic de l’obra, i la dels besnéts, un dels néts i un fill, l’escriptor Ramon Folch i Camarasa, de Josep M. Folch i Torres.

Aquell retrobament amb el Pum, els penkamuskes i el cuiner desaprensiu del vaixell va propiciar, almenys en el meu cas, un considerable exercici d’evocació d’infantesa. I també va descobrir-me una dimensió política de l’obra -amb referència parlamentària i tot- que no tenia gens present i multiplicava l’efecte d’humor i ironia en aquell tan noble context.