El bloc del Director (ILC)

[…] 

A un costat de la tomba del poeta un ametller anuncia que enllà de l’hivern vindrà una nova primavera. Ahir l’ametller no va faltar a la cita i lluïa un esplet de flors sota el sol fred d’aquest febrer. Una trentena de persones vam fer-hi memòria de Joan Maragall, ara que falta un any i mig perquè se’n commemorin els cent cinquanta anys del naixement. Per això aquest any hem aprofitat la convocatòria familiar de la festa de l’ametller florit per anunciar que es constitueix l’Oficina Maragall.

Al peu de l’ametller es van poder escoltar una desena de poemes, entre els quals “Excèlsior”, “La vaca cega”, una oportuna “Oda a Barcelona” cent anys després de la Setmana Tràgica, l’inevitable “Cant espiritual”. Jo hi vaig llegir una joieta de l’any 1900, aquest “Sol, solet…”:

Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.