[…]
Perquè Pascal Comelade hi va posar, sempre solvent, els seus sons de fireta i Enric Casasses li va prestar el cos i la veu. I tots dos, amb la resta de la banda, van oferir una antologia impecable, completa i forçosament oberta del poetavantguardistacatalà, de l’agitador social, del lladre d’amor.
Es van fer petits el balcó de Santa Mònica, i la sala d’actes, i els altres tres o quatre punts del país on va arribar la recitada, que també era arreu gràcies al misteriós miracle de l’streaming. I, alhora, el ressò de Salvat-Papasseit no deixa de fer-se gran i gran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!