El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

21 de novembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

El primer temps de Pere Calders

Els passats 15 i 16 de novembre es va celebrar a Barcelona i a l’Autònoma, com una activitat més del centenari, el II Simposi Internacional Pere Calders, en aquesta ocasió dedicat als anys 30, els dels inicis de l’activitat literària de l’autor.

[…]

Dijous l’activitat va tenir lloc a la Fundació Tàpies, que ocupa l’antiga seu de l’editorial Montaner & Simón, on Calders va treballar en tornar de l’exili. Per això en la meva intervenció vaig començar remarcant la contribució de la Fundació, que ha tingut interès des de fa temps a recordar el passat de l’edifici que l’acull per fixar-lo com un lloc de memòria, també, literària, i és en aquest sentit que és significatiu que hagi acollit el simposi o altres activitats del centenari. Un segon agraïment va ser per al Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, organitzador del simposi, al qual la Institució ha donat suport des de la convicció que l’activitat acadèmica d’estudi i discussió com la que ells empenyen des de l’Autònoma és una baula imprescindible per mantenir viu i actiu el propi patrimoni literari. Amb el tercer comentari vaig voler fer notar el que per a la majoria de presents era evident: que la convocatòria tenia, d’una manera callada, l’única que ell hauria acceptat, caire d’homenatge a Jordi Castellanos, que des dels seus inicis va exercir el lideratge del Grup d’Estudis.

I vaig acabar amb una breu evocació personal que no em va semblar fora de lloc. Això era quan jo tenia catorze o quinze anys, que vaig guanyar un premi als jocs florals de l’escola. I resulta que el president del jurat o de la festa, ja no ho recordo, era en Pere Calders. En aquell moment, una mica abans que esclatés el fenomen Antaviana, jo a penes l’havia llegit, però ja sabia que era un escriptor important. I per això vaig gosar demanar-li que em dediqués el llibre que m’havia guanyat amb el premi. L’única pega és que no era un llibre de Calders. Recordo que hi va posar uns ullets murris i que, potser amb un somriure no sé si divertit o de circumstàncies, es va mirar la coberta. Es tractava de Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain. Encara sort, devia pensar. El guardo, amb una signatura sorpresa. I amb el dubte de si aquesta anècdota no es devia transformar, després, en un dels seu contes. Anys més tard, quan en vaig llegir de cap a cap l’obra, vaig tenir la impressió que rere la majoria de fets sorpresius, de vegades inversemblants o carregats de màgia, que hi apareixen hi devia haver petites vivències com la que, involuntàriament, jo li havia fet viure.
Premi d’Honor
18.06.2008 | 10.03
A Sense categoria
Vivències
26.06.2009 | 8.46
A Sense categoria
Enric Garriga Trullols
21.11.2011 | 6.28
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.