L’obertura és a càrrec de Perejaume, que fa un assaig oral sobre la relació entre el poeta i la terra, i el poeta acaba essent Palau i Fabre. Després, veiem el mateix Palau recitant la seva antologia personal de versos. És la filmació, estàtica i tanmateix absorbent, d’una intervenció de fa uns pocs anys, quan encara caminava, al festival de la seva Fundació a Caldes d’Estrac. Recita, de memòria naturalment, una trentena de poemes d’autors ben diversos, principalment poetes catalans del primer terç del segle XX, i alguna peça en gallec de Rosalía, en italià del Dant, en castellà de Lorca. Corona el recital el seu propi “Cant espiritual”, que diu ulls clucs, sever, cansat.
Després l’organització ofereix sopar, en una de les sales de noies de l’edifici on som, l’antic hospici de la Mercè, amb bona part dels qui intervindran a la trobada de dissabte, un esplet de poetes vinguts d’arreu de les terres de parla catalana. ¶
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!