Les reunions al despatx són reservades. A veure si m’explico: rarament
ningú hi ve a desvelar grans secrets, però l’acord tàcit és que el que
s’hi parla no és directament publicable, per dir-ho així. &
Però fa uns dies la cosa va anar d’una altra manera. Em va venir a veure una delegació de la Comissió Climent Forner, que ha promogut tot un rosari d’activitats per celebrar els vuitanta anys del poeta rector de Viver i Serrateix. I que tenen idees ambicioses, com ho seria la celebració d’un festival literari a la Catalunya central.
En acabar la reunió, distesa i amable, un dels assistents desenfunda la seva màquina de retratar i demana que ens disposem a un costat de la taula per a la fotografia. La publicarem al Regió 7, diu. I en efecte, pocs dies després em truca un periodista del diari interessant-se pel suport que la Institució dóna al projecte.
Li vaig dir, és clar, el mateix que als emprenedors membres de la comissió. Primer, que avui per avui de festivals literaris n’hi ha molts arreu del país i, per tant, la competència no és fàcil. Segon, que pel que sabem cap d’aquestes iniciatives cobreix la regió, i això ja ho tenen a favor. I tercer, que cal passar de la idea a un projecte concret i, si pot ser, singular, i a partir d’aquí en podrem començar a parlar. És aproximadament això el que va reflectir en la seva crònica, aquesta d’aquí al costat. ¶
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!