TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
A l’Estat espanyol hi ha molts demòcrates que no entenen gens de democràcia, especialment a les files del PP. És lògic: la seua referència política és el règim feixista de Franco i, per tant, qualsevol votació o procés democràtic que no siga del seu gust el titllen d’antidemocràtic. Sense anar més lluny, a Euskadi fa molt temps que s’autoproclamen com a “demòcrates”, en contra posició amb l’esquerra abertzale que, per contrast, no són demòcrates, clar… Com si als incomptables diputats i regidors abertzales no els haguera votat ningú; com si el càrrec haguera estat concedit com feia abans el seu mentor “Por la Gracia de Diós”. Un altre “tic” totalitarista dels demòcrates del PP és que, quan s’acosten eleccions i no veuen clara la majoria absoluta, comencen amb la musiqueta de “Que gobierne la lista más votada”. Com si l’esència de la democràcia no fora pactar i arribar a acords amb altres forces polítiques. I del tema català, millor no parlar-ne… De nou, la seua herència feixista els delata.
Però és a Veneçuela on el seu tarannà democràtic es veu absolutament desacreditat. En aquest cas, la seua indecència pren dimensions còsmiques -i la del PSOE i mitjans afins, també-. Des que Hugo Chàvez va guanyar les eleccions de 1998 amb un 56% dels sufragis, Aznar, Rajoy, Felipe Gonález i companyia, amb el suport incondicional dels grans grups de comunicació -PRISA i El País al capdavant- s’han dedicat a desacreditar d’una manera sistemàtica les múltiples i clares victòries democràtiques d’Hugo Chávez, avalades sempre per observadors internacionals. Malgrat aquesta garantia però, per al PP, gran part del PSOE i els principals mitjans de comunicació els comicis sempre estaven sota sospita. Argüïen que no hi havia ¿garanties?, que no eren aigua clara. Que guanyaven perquè feien trampa, vaja. Com diuen els xiquets menuts quan perden. Pràcticament 20 anys amb la mateixa musiqueta. “Venezuela es una dictadura, igual o peor que la cubana”, “Venezuela, la dictadura sin careta”, “Legisladores uruguayos temen fraude electoral en Venezuela”… I així fins a l’infinit amb l’objectiu de desacreditar els governs de Chávez i, posteriorment, Maduro. Ara però, tot ha canviat. De sobte, l’oposició ha guanyat les eleccions i els mateixos diaris que titllaven els comicis de farsa, parlen d’eleccions històriques i de gran victoria de la oposició. Ara sí, no? Ara, Veneçuela és superdemocràtica. Ara que el resultat acompanya, les eleccions són exemplars, no? Eh, Felipe González? Ara si que ens em podem refiar, oi? Aquest és el nivell dels “demòcrates” espanyols del PP i del PSOE. Un motiu més per no donar-los un sol vot el proper dia 20 de desembre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc seriosos dubtes sobre on hi ha “més” democràcia: a Espanya o a Veneçuela (potser em decanto per Espanya, ves per on. Encara va sent hora que en ple període electoral, a l’Estat espanyol, a un opositor que es presenta per a ser escullit se l’assassini a trets; el que no vol dir que no hi hagin assassinats polítics, d’una i altra banda).
Ara bé, una cosa equipara als dos regims: la il·luminació. Allà, el president Maduro diu que parla amb l’esperit de Chavez sota la forma d’ocell; més aprop, un ministre va concedint medallas “per merits” a ídols de fusta i guix sota la forma d’escultura femenina.
En aquest cas, si em diuen per triar, trio la tercera via: “Ja S’ho Faran”.
Atentament, i bon dissabte