TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Observeu les dues fotografies. Veieu alguna diferència entre els dos homes, més enllà de la roba que porten? Observeu amb atenció: són dos homes de raça negra que tenen uns trets físics ben semblants: pell obscura, nas i llavis prominents, ulls una mica allargats… Talment com en un joc de passatemps, el primer cop d’ull no us ha permès de distingir cap diferència rellevant, oi? Doncs fixeu-s’hi bé perquè n’hi ha set de ben clares. Un té molts diners; l’altre, no. Un és molt conegut; l’altre no. Un té un bon treball; l’altre no. Un és respectat per tothom; l’altre no. Un és “legal”; l’altre és “il·legal”. Un arribà en avió; l’altre en caiuc. Un volem que es quedi molt de temps i faci gols; l’altre, volem que marxi i no torni més.
Així doncs, no tots els immigrants són iguals; sembla que hi ha immigrants de 1a i de 2a, oi? Uns sí que els volem amb nosaltres; els altres, no: fan nosa. Uns mereixen el nostre respecte i la nostra admiració; els altres, no. Doncs a tots aquells que s’estimen a l’Eto’o i no s’estimen l’immigrant que no té res i que arrisca la vida per arribar a Europa; a tots aquells qui admiren Barak Obama i menyspreen els immigrants que cerquen un treball qualsevol a la nostra terra per seguir endavant; a tots aquells que són tant hipòcrites de pensar que hi ha immigrants de 1a i de 2a; a tots, a tots ells, se’ls hauria de caure la cara de vergonya.
NOTA: Aquest escrit tancava el treball sobre Interculturalitat i Educació que fa una setmana vaig entregar a la UOC. Marian i Yolanda, unes mestres d’Infantil de la meva escola, me van fer veure que el text que introduïa el treball (Estranger?) era una mica proselitista -el podeu llegir a l’anterior entrada del bloc-. L’escrit inicial només pretenia fer veure els alumnes -amb un exemple proper i suggerent- com un grup de gent d’allò més divers pot entendre’s i treballar bé en equip, superant barreres lingüístiques i culturals. Des del meu punt de vista, és un exemple vàlid que transmet una idea poderosa fàcil de traslladar a les aules de secundària, on els conflictes relacionats amb la creixent diversitat són cada vegada més freqüents. Tanmateix, el comentari de les meues companyes em va fer veure que calia completar el text inicial amb un de final, la lectura del qual permetés els alumnes de reflexionar sobre la hipòcrita actitud del 1r món pel que fa a la immigració.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És poden admetre importacions de productes o serveis sense cap documentació que els acredite i sense complir les normativa corresponents del país?
Doncs això.
A mi personalment en cau més simpatic el segon que Etoo, contra gusts …
Per a mí, es tracta d’un bon escrit i una clara defensa de la igualtat d’oportunitats, que amb el corresponent permís del primer retratat, bé podria ser un eficaç espot publicitari.
Hola, soc una lectora habitual del teu blog. Els teus escrits em pareixen molt interessants i pense que el col.legi en el qual exercises i el seu alumnat (sobretot), té una gran sort de comptar amb un professional tan entregat com tu.
Mai m’he plantejat deixar-te cap comentari perquè la veritat, no he trobat es podria dir, les paraules més adequades que li donaren la forma més adient.
En aquest cas, he decidit llançar-me a escriure, perquè, una vegada llegits escrits com “Homicidi involuntari” (per al qual no trobe les paraules per expressar lo ben escrit que està, així com, la gran quantitat de sensacions que transmet la seua lectura) , “Estranger?” i per últim “Troba les set diferències” en el qual es reflexa perfectament les distincions existents entre dues persones aparentment força semblants; necessite demanar-te un favor:
Sóc una alumna en pràctiques de Magisteri i m’agradaria fer ús del teu escrit “Troba les set diferències” per treballar-lo amb els meus alumnes.
Pense que és, una molt bona forma de tractar la realitat que ens i els envolta i, fer-los conscients de la mateixa. (Com sent els dos immigrants un sí és acceptat i l’altre no).
Moltes gracies.
M’agrada molt com escrius, de tant en tant dono un cop d’ull al teu bloc, i trobo que molts dels teus escrits són molt interessants.
Salutacions,
Júlia