Ahir vaig acudir a l’acte de graduació de l’alumnat d’Educació Infantil de Magisteri de la UV. L’opinió que tinc d’aquesta mena d’esdeveniments és tan negativa que prefereix no usar cap adjectiu per evitar que se m’escape una barbaritat. Només diré que, en la meua opinió, representen l’antítesi d’allò què hauria de ser un mestre: elitisme,
Ara fa uns dies, l’escola La Masia va celebrar el seu 50è aniversari. 50 anys treballant per l’ensenyament en valencià i de qualitat no és qualsevol cosa, encara menys a casa nostra. L’acte va tenir lloc al teatre Micalet i va seguir les pautes que han de seguir aquesta mena d’actes per evitar l’ensopiment: breu,
València és, darrerament, una ciutat en erupció cultural: música, gastronomia, dansa, teatre… No hi ha temps per avorrir-se a la ciutat: Fira del Vi, CinemaJove, Tastarròs, DansaValència, BonicaFest… Ara bé, a les acaballes d’abril hi ha una cita inevitable, l’esdeveniment imprescindible: la Fira del Llibre de València. No hi ha res com passetjar pels Jardins
Camine pel casc antic de València. De nou, Marcel m’acompanya a la motxilla: ara, em toca a mi portar-lo a la panxa, talment com féu sa mare durant els 9 mesos de vida intrauterina. Justícia poètica. Val a dir, però, que no és cap molèstia; ans al contrari: és un plaer redescobrir la ciutat amb
Juan Negrín, últim President del Govern de la República Espanyola, va deixar escrita una frase per a la Història; un petit discurs on explica perquè calia lluitar fins al final contra el feixisme, malgrat la desigualtat de forces i les poques possibilitats de vèncer. En unes poques paraules, Negrín justifica la lluita d’una manera incontestable:
Unes eleccions autonòmiques mai no podran equiparar-se -ni electoralment ni conceptual- a un referèndum. La lògica dels plebiscits és totalment diferent a la lògica electoral perquè, entre d’altres coses, només hi ha dues opcions possibles -sense comptar l’abstenció i el vot en blanc o nul- que, a més a més, solen ser antagòniques. Així doncs,
Sí, d’acord: podríeu titllar-me d’agranar cap a casa: a la fotografia només s’hi veu una bandera espanyola. És ben cert que m’hauria estat ben fàcil de trobar una façana d’edifici on s’hi veieren un parell o tres de banderes; però és igualment cert que tampoc no m’hagués costat gaire de trobar un bloc de pisos
Ni Espriu, ni Maragall, ni Pere IV, ni Carner, ni Vinyoli, ni tan sols Miquel Martí i Pol… Cap dels grans poetes catalans va saber vaticinar i descriure el moment històric que viu Catalunya amb la precisió, bellesa i contundència de Vicent Andrés Estellés. La poesia catalana del segles XX està farcida d’anhels i quimeres
Amb l’objectiu d’aturar el referèndum de l’1-O, el govern espanyol està avergonyint gran part de la població espanyola, no només per les formes i mesures repressives i autoritàries que està prenent sinó també per les situacions tragicòmiques que està generant. Això d’escorcollar impremptes i requisar paperetes i cartells com si es tractés d’un arsenal d’armes
“…Tractem, certament, amb els últims indígenes, amb les últimes veres veus d’un passat mil·lenari. Som davant les darreres anelles de la cadena trencada de transmissió oral de la vella ruralia, de l’última perla del collar desfet de la cultura de l’antiga agrura valenciana”. Són les sentides paraules de Joan Pellicer, a qui la Diputació de
Sempre que ocorre un fet de gran transcendència social i mediàtica -com els atemptats a Catalunya de la setmana passada- m’envaeix una mena de paràlisi escriptora: hi ha una allau d’informació i d’opinió tan desmesurada que tinc el sentiment de no poder aportar res novedós, d’una certa vàlua. L’estrépid dels mitjans de comunicació i la
Una de les moltes coses divertides de tenir un fill és observar com, de mica en mica, va fent la primera vegada de tot: primer somriure, primera protoparaula, primer coll dret, primera caiguda, primer gateig… Òbviament, també hi ha una primera vegada de moments i, precisament avui, Marcel enceta el seu primer estiu: marxem de
Ja sé que les ciutats necessiten d’ingressos atípics per completar els seus pressupostos; que no n’hi ha prou amb les taxes i els impostos de tota mena que paguem; que les activitats econòmiques i els serveis aporten recursos imprescindibles per fer front a les despeses que genera la ciutat. Ja sé que el turisme s’ha
Un indicador inequívoc de la supremacia total de l’anglès envers la resta de llengües del món és la facilitat que té per generar noves paraules i nous conceptes que, la resta de pobles i llengües, no dubtem de manllevar per una mescla de comoditat, ganduleria i manca de creativitat. D’exemples n’hi ha per donar i
Al llarg de la seua primera etapa com a Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez no va destacar per la seua fermesa ideològica ni la seua coherència discursiva. Ningú no sabia per on agafar-lo: un dia pactava amb Ciutadans i defensava la “indivisible unidad de España” i, l’endemà, negociava amb Podemos i declarava que “España era una nación