TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

28 de novembre de 2016
0 comentaris

El dia que Rita Barberà em va dedicar unes paraules…

Maig de 2015. Unes setmanes abans de les eleccions municipals i autonòmiques em faig interventor de Compromís. M’hi empeny la curiositat de conèixer els budells del sistema electoral i l’afany per fer fora el PP de les institucions valencianes. Dos dies abans dels comicis, assisteix a una reunió informativa i replegue les credencials. El comité electoral ha decidit ubicar-me al CEAM -Centre Especialitzat en Atenció al Major- de Jorge Juan, al número 24 d’aquest mateix carrer. Sé que el carrer naix a la Gran Via Marquès del Túria però no sé exactament a quina altura. Sense fer-ne massa cas, guarde tota la paperassa i faig cap a casa.

El dia 24 de maig de 2015 em lleve molt d’hora i vaig a buscar el carrer. Són les 7’30 del matí i no s’hi veu una sola ànima pels carrers. Baixe per la Gran Via fins que trobe Jorge Juan. I quan sóc al xamfrà del número 24, em sorprén un dels edificis més emblemàtics de València: el Mercat de Colon hi és al bell davant. De cop i volta, me n’adone de tot plegat: m’han enviat a territori hostil, al mateix cor de la València més “pija” i conservadora. En un primer moment, maldic en silenci els organitzadors de Compromís per haver enviat una persona sense cap experiència ni electoral ni política -m’havia adherit a Gent de Compromís feia poc més de sis mesos- al feu conservador per excel·lència de la ciutat. Tanmateix, a mesura que avança el dematí, me n’adone que passar el dia en aquest col·legi electoral serà tota una experiència sociològica. La meva sospita es confirma amb els primers votants: polos al coll, barrets estrafolaris, menuts ultramudats… És, realment, un espectacle ben entretingut. I, entre els personatges de tota mena que van apareixent i les converses superficials que mantinc amb la resta de companys de la mesa, les hores passen volant. Mancava, però, el plat fort de la jornada. I fou la interventora del PP -una dona de 70 anys- qui, després d’una breu conversa telefònica, em dona la primícia: “Ahora viene Rita”, em diu sense cap emoció. Quede una mica descol·locat.

La notícia em fa venir un petit calfred i, de seguida, surt al carrer per comentar-li la imminència de la il·lustre visita a un dels policies nacionals que s’estan al col·legi electoral i que, val a dir-ho, és un home ben simpàtic amb qui he establert una certa confiança circumstancial. Quan li dic la nova, fa broma dient-me que haurà de practicar una mica la salutació marcial, que això de quadrar-se fa temps que no ho fa. I, poc després d’aquesta petita conversa, albirem un grupuscle de gent ben atapeït que ve del mercat i s’acosta cap a nosaltres, on hi destaca la inconfussible silueta roja de l’alcaldessa. El sèquit creua el carrer i, abans d’entrar al col·legi, Rita Barberà s’atura davant de mi, em mira amb incredulitat i exclama: “Ah, también estais aquí?”. La pobre no s’esperava trobar l’enemic a casa. M’agafa una mica desprevingut i responc amb un somriure d’orella a orella. L’havia vista milers de vegades a la televisió però és el primer cop que la veig de tan a prop, a un pam de mi, i em sorprén la seua cara envellida i el gruix de maquillatge que l’empastifa. I, abans d’endinsar-se a saludar els seus, em torna a dirigir la paraula, amb un sarcasme insultant: “Me han dicho que hay un partido que está haciendo muchas trampas, eh!”. Evidentment, l’acusació de l’alcaldessa em deixa fora de joc, dialècticament parlant: no m’esperava cap comentari, menys encara d’un cinisme tan exagerat. Afortunadament, però, el policia nacional sí que reacciona a temps: “Aquí nadie está haciendo trampas, alcaldesa”, li espeta amb certa contundència, mentre Rita desapareix porta endins fent veure que no l’ha escoltat.

Així de grollera i prepotent era Rita Barberà al natural. Si més no, li haurem de reconèixer una virtut: la coherència. Durant més de vint anys, va governar València amb la mateixa actitud. DEP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!