TocDeQueda

Per
tercer any consecutiu, la nostra escola ha participat en la campanya Cinema
a l’escola!, una iniciativa d’Escola Valenciana que permet els i les
alumnes de veure una pel·lícula actual en valencià a una sala de cinema
convencional. No cal dir que, des d’un punt de vista educatiu, és una activitat
redona com poques. En primer lloc, hi participa tota l’escola –de la classe de
3 anys fins als majors de 6è–, essent l’única eixida escolar que compartim tots
plegats. En segon lloc, aquesta iniciativa ens permet mostrar l’alumnat que els
personatges de cinema també saben parlar la nostra llengua. En aquest
sentit, l’activitat és un instrument valuosíssim per dignificar i normalitzar
l’ús social del valencià. A més a més, les pel·lícules estan doblades al català
oriental fet que, lluny de crear cap rebuig, permet els i les alumnes
d’entendre, per sí mateixos, que la llengua que parlen els catalans és la
mateixa que parlem nosaltres –val a dir que el doblatge és en català oriental
perquè al País Valencià cap institució no és preocupa de doblar les pel·lícules
actuals a la nostra llengua–. Per últim, cal destacar la tria de les
pel·lícules que, de moment, és excel·lent: el primer any fou Wall-E,
l’any passat Up! i, enguany, ha estat el torn de Toy Story 3;
tres films excepcionals, tant pel que fa al contingut i el missatge que
transmeten, com pel que fa a la seua indiscutible qualitat cinematogràfica. Com
deia, poques activitats escolars tenen tantes implicacions educatives. I allò
més important: els alumnes les aprehenen i aprenen amb la màxima
motivació.

Més enllà de les qüestions purament educatives però, l’activitat
també vol denunciar el menyspreu i l’abandonament que el govern valencià mostra
envers la llengua que hauria de defensar i promocionar. L’activitat vol fer
reflexionar mestres, alumnes i pares i mares sobre aquesta situació tant
denigrant. Com és possible que a un poble tant gran i tant valencià com
Ontinyent no es puga veure una sola pel·lícula en la nostra llengua? Allò més
greu però, és que Ontinyent no és una excepció: cinema en valencià no es pot
veure en cap lloc: ni tant sols a la ciutat de València. Com es pot acceptar
una situació tant injusta i desigual? Que no vivim a un País que té dues
llengües oficials? I per què hi ha una que està tant arraconada per les
institucions? I què fa el govern valencià per resoldre aquest greuge
comparatiu? No res. Tot amb tot, és normal que no facen absolutament res per la
nostra llengua ja que ni tant sols la parlen. I si no, compteu les vegades que
el president Francisco Camps fa servir el valencià al nostre parlament. Cap ni una. Ni ell, ni la presidenta de les Corts, ni la resta de
consellers… I clar, després són ells els valedors de la “lengua
valenciana”, els qui la defensen –sempre parlant en castellà, clar…–,
els qui vetllen per la seua bona salut. Clar… Se’n preocupen tant per la
nostra llengua que no mai la parlen; se’n preocupen tant que, en ple segle XXI,
encara no podem anar al cinema per veure una pel·lícula en valencià. Quina
manera més estranya de preocupar-se… Per això, tots aquells qui
ens estimem la nostra llengua estem tant agraïts a la tasca que, des de fa tant
de temps, duu a terme Escola Valenciana: les Trobades, el premi Sambori,
la campanya de voluntariat en valencià, l’edició de tota mena de materials
educatius en valencià, la promoció de la música en valencià, el programa Acosta’t
al Territori que organitza eixides escolars de qualitat i en valencià… I
des de fa vuit anys l’exitosa campanya de Cinema a l’escola. Què seria
del valencià sense l’incasable treball i coratge d’aquesta gent?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!