TocDeQueda

Agost no és un mes per escriure, encara menys davant de l’ordinador. El calor sufocant és un flac favor a la meua discutible capacitat d’enfrontar-me a l’abstracció dels conceptes i tractar de concretar-los en paraules. Si en condicions normals la mandra sol aparèixer a la mínima dificultat, barrejada amb la canícula té uns efectes devastadors, literàriament parlant. Tanmateix, en uns dies faré cap a Grècia per passar-hi el que queda de mes i no volia acomiadar temporalment el meu bloc sense fer un petit apunt sobre la cançó “política” de l’estiu: la prohibició dels bous a Catalunya. O, més ben dit, sobre l’interminable reguitzell de reaccions cavernícoles que ha generat en la plana major del PP i els seus súbdits autonòmics.

És difícil fer una síntesi de totes les barbaritats que s’han pogut escoltar arran de la històrica votació del passat 28 de juliol: la perversió i el despotisme dels dirigents del PP s’han desbordat d’una manera incontrolada. Sense anar més lluny, el seu crit de guerra per defensar el sagnant i retrògrad espectacle taurí ha estat “Libertad!”. Increïble… Allò més greu de tot plegat és que no els tremola la veu quan ho diuen, ni tampoc no els cau la cara de vergonya. Llibertat? Per a què? Per a maltractar, acarnissar-se i sacrificar un animal amb l’únic objectiu que uns altres “animals” diguen uns quants “olés” i passen la vesprada? Talment com Bush -el seu mentor internacional, el seu model- que, en nom de la llibertat, va envair Iraq, tot assassinant centenars de milers d’iraquians. Una cosa els hem de reconèixer: són, de lluny, els millors en l’art de pervertir paraules. Llibertat… Quin descrèdit: pobre mot; pobre concepte. I, per si fora poc, la reclamen ells, els feixistes “educats” i “centrats” del PP. Ells, que ho prohibeixen tot, reclamen llibertat per divertir-se matant animals. Aprenents de Goebbels.

De tots els despropòsits però, el més cínic i malèvol és, sense cap mena de dubtes, la iniciativa d’Esperanza Aguirre de declarar els bous “Bé d’Interès Cultural”. És la rabiola típica de la xiqueta malcriada i consentida; el mimetisme totalitari i unilateral d’un procés -la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la plataforma Prou!– que ha estat impecable, transparent, democràtic i altament reflexiu i pedagògic. Uns, escolten, opinen, donen la paraula a tothom, exposen, debaten i voten; els altres, amenacen, insulten i imposen. És la seua manera d’entendre la llibertat. Mentrestant, a casa nostra, temps li va faltar al nostre malalt de més categoria -president Francisco Camps- per donar suport a la gran idea de la seua homòloga madrilenya i iniciar els tràmits burocràtics per fer-la efectiva, malgrat l’opinió contrària del Consell Valencià de Cultura. Cap novetat pel que fa al seu tarannà ideològic; de fet, cal reconèixer-li una gran coherència política i un vassallatge espanyol a prova de bombes, sobretot després de declarar que ho feia “para defender lo español”, sense fer cap referència a l’èssència de la iniciativa catalana: abolir el maltracte i sacrifici gratuït dels bous. Després, som nosaltres -els “nacionalistes”- qui ho polititzem tot.

Si l’esperpent impulsat per d’Aguirre i Camps -que té el suport dels màxims dirigents del PP- va endavant, tractaré de seguir amb molta atenció i curiositat tot el procés. És obvi que faran el que els vindrà de gust i tramitaran l’expedient per via d’urgència i -si poden- amb nocturnitat, per tal d’evitar el debat. Tanmateix, necessitaran algun argument de pes per justificar i acreditar que els espectacles taurins són mereixedors de ser considerats Bé d’Interès Cultural. Arribat el moment, m’agradaria plantar-me davant la comissió de polítics que tramitarà la proposta per mostrar-los la fotografia -ben nítida i ampliada- que encapçala aquest escrit. Els preguntaria: “On està el Bé? On està l’Interès? On està la Cultura?”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!