El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El cel era rosat aquest matí, com les aurores que descriu na Safo, rosat i blau molt clar, lluminós. En realitat només una meitat del cel. A l’altra part s’estenia, des del Cap Blanc fins a la Seu, una nuvolada, com una arbreda, que vestia de cop la roca aspra, i més amunt un seguit de núvols, grisos, traginers, esfilagarsats, que es desplaçaven lentament i ocupaven un cel lletòs, opac i gelat. Era un cel dividit, com si de dos països es tractes o de dos moments del dia. S’establia un bell combat entre les parts, que ha acabat guanyant la claredat.
El dia ha estat seré, fred però sense vent. La nit, també benigne, tardoral, la lluna, un bell somriure, apaivagat de qualsevol desmesura, blanquíssim. Un hàlit l’envoltava com l’alè d’un secret.
La mar ha llençat al passeig un munt d’arena. Algunes savines malmenades han sucumbit al vent dels darrers dies. Els fanals avariats em portàven la visió d’un temps atàvic i quasi a les fosques el passeig ha estat una cerimònia d’introspecció on només l’escuma accelerada i la remor del mar hi posaven punts de fuga intermitent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
amb una frase molt bonica i que te la prenc: L’alè d’un secret. El meu secret i que me’l guardo per mi. Igual algún dia el descobreixo, per mi mateixa. El secret que ara mateix, no conec. Però la veritat, és que m’agradaria coneixe’l.
Un respir en el vell combat de la vida on la lluita per l’alternança dels contraris posa a prova el tremp de les consciències.
Saber trobar la bellesa de cada cosa.
Després del calabruix ha arribat la calma, la placidesa, els colors, la remor del mar i el somriure de la lluna, com va passar tot just fa pocs díes a l’altra punta de món; el somrure de la,lluna ben acompanya de dos planetes.
Aquests moments ens omplen d’energia.
Bon dia !
és genial veure com observes i gaudeixes, segueix així,,, feia temps k no et mirava, estic un poc escàs d’idees pel bloc… gràcies per les teues paraules del cel rosat. una abraçada de desembre
els cels vermells se sap científicament que són deguts a que venen els reis.