Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

31 de març de 2006
Els partits
1 comentari

Un Barça-Madrid sempre és un Barça-Madrid

Demà hi ha superclàssic. Qui ho diria. Per la setmana que hem viscut sembla que ens visiti l’Albacete. En realitat seria una cosa normal si parléssim d’un líder que està a 11 punts del visitant i té coses més importants al cap com jugar la Champions. Però això no és normal: és un Barça-Madrid. I no podem desmerèixer un partit que, any rere any, m’obliga a donar gràcies a la providència per haver nascut culer i poder gaudir de l’encontre més gran del futbol mundial.

És cert que fins avui no he pres consciència del partit de dissabte. Dilluns pensava en Lisboa. Dimarts era a Lisboa. Dimecres patia la ressaca de Lisboa -i la dels seus vins- i no ha estat fins dijous que he anat fent la transició cap al clàssic. Més que un problema de desmerèixer al Madrid o d’anar sobrats és un problema de sobredosis d’emocions. Ara mateix, mentre escric aquestes quatre ratlles ja començo a notar els nervis propis de la cita del dissabte. I em fa il·lusió que sigui així. Demà començaré a alimentar-me de la típica ració d’ungles preclàssic mentre espero el moment d’anar a l’Estadi i que a les 22h soni el xiulet de l’arbitre -si es digna a presentar-se-.

L’u d’abril ha estat marcat amb vermell a l’agenda des que van sortejar el calendari de la Lliga i ni l’eliminatòria contra el Benfica, ni la crisi blanca, ni la superioritat blaugrana poden restar importància a l’encontre que qualsevol aficionat del futbol voldria veure -i viure- com a mínim un cop en la seva vida. Toca dormir malament divendres, llevar-se amb la tensió pròpia del dia, anar a dinar amb els amics, prendre un bon vi, compartir els nervis, baixar aviat cap al Camp Nou, anar al bar, compartir més nervis amb més amics, entrar ràpid a l’Estadi i gaudir al màxim. Ras i curt: és un Barça-Madrid i s’ha de guanyar.

  1. Tinc ganes de guanyar la Champions d’una vegada… més ens valdria reservar els 11 titulars pel Benfica al Camp Nou, i rebre’ls amb Maxi López, Jorquera i similars. Si perdem, bah, teníem els suplents. Si guanyem amb jugadors com Rodri o Maxi, els hi agafa algo…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!