Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
La gent fa llibres de mil i una diades històriques, però gairebé
no hi ha llibres de les grans victòries del Barça. Al país tot són derrotes i és per això que les poques dates alegres
de la nostra història haurien de quedar obligatòriament fixades als catàlegs de la literatura universal. Cada
victòria del Barça, un llibre. 0-4 al Recre, llibre. Victòria contra el
Benidorm a la Copa,
llibre. Jo me?ls comprava tots encara que hagués de fer hores extres a la feina. I, evidentment, la final de París mereix no només
un llibre sinó una saga. Una enciclopèdia il·lustrada amb un DVD de regal.
El de l?Alfred és un llibre curiós: una
novel·la sobre la seva experiència a París on la realitat dels fets viscuts és barreja amb la ficció que l’autor ha
creat per bastir una història més rodona i atractiva. El resultat és un
llibre molt entretingut on t?empasses les pàgines més ràpid que en Ronaldo una capsa de
donunts.
Pels 21.000 culers que estàvem a Saint Denis
és una lectura obligada (i per la resta de la humanitat, recomanada). Primer perquè em sembla que tots ens hem convertit en col·leccionistes-fetitxistes
de qualsevol objecte que ens retorni un record d?aquell dia. I en segon lloc perquè,
tot i que cadascú va viure la seva història particular pels carrers de París, hi
ha nexes entre totes elles que et fan posar la gallina de piel.
Respon a Libido Blue Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Admirat Adrià,
Estic reenviant aquest article als amics, familiars, coneguts, exnòvies… La meva autoestima està pels núvols. Gràcies!!!!
I gràcies també per la teva brillant intervenció d’ahir. Vas provocar rialles i llàgrimes, les dues grans expressions sentimentals dels culés.
Els tafaners que no es perdin la pàgina 55 del diari Sport d’avui (dia 11 d’abril).
Una abraçada, amic. Visca el Barça!
Alfred Picó
Això de fer un llibre per cada victòria del Barça ho entenc de dues maneres: o preveus poques victòries futures dels blaugrana, i per tant s’han de recollir com a fets extraordinaris, o com pareix exageres deliberadament. Amb el que costa fer un llibre, si sobre tot vendre’l! El nostre també el pots afegir a la teva col·lecció 🙂
Salutacions.
http://tipsdemerengue.blogspot.com
Es pot ser tafaner? Com és que et van convidar? Sou coneguts? Estic segur que la gent debia alucinar amb la presentació. Una altra vegada, anuncia-la al teu blog, que jo hagués vingut! Salut
Sí, l’Afred Picó ha tret la seva segona novel.la del barça (la primera es deia "Blaigrana" la veu llegir?). Jo ja l’he llegida i és fantàstica, de veritat. Capitols curts, emoció, testimoni, sentiment, humor…
A veure si els jugadors li dónen motius per escriure’n una altra ben aviat.
Si existeix la novel.la negre, per què no la novel.la blau grana? Tot un gènere, el que s’ha inventat l’Alfred Picó.
VISCA VALDES!
Gràcies per la recomenació. M’ha encantat "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París! No vaig tenir la sort d’estar a París però amb el llibre m’he sentit com si estigués a Saint-Denis. Vull la segona part!
Gran llibre, sí senyor. M’ho he passat de conya. Si esteu una mica depres per la situació actual…. aquest llibre és una sobredosi d’optimisme. I l’any vinent… a per la tercera!!!!!
El meu fill de 15 anys es va enganxar a la novel.la des del primer dia. Una gran notícia si tenim en compte que no llegeix res. És un consell de mare. Un petó als fidels del diari.