Saül Gordillo www.saul.cat

Quanta demagògia Saül. En Foix diu que en Montilla era l’únic candidat que alhora era el partit, l’aparell (a diferència d’Obiols, Maragall, Nadal,etc) i si pactava amb CiU, el PSC desapareixia, cosa que al Zp tampoc li déu interessar.
Montilla no defensa la independència del PSC, defensa el seu futur polític.
Que patètic per un independentista com tu, buscar arguments per defensar un espanyolista de president, nomésd per defensar el teu partit, Saúl.
Ets un periodista de partit. Ens ho creiem això de ser un país? Dieu la veritat: només us interessa el vostre partit – Esquerra- i no el país – Catalunya.
Visca la terra, mori el mal govern!

davant dels reusltats paupèrrims, el psc no tenia cap altre sortida. Pactar amb ciu era un suïcidi polític. El benefici, hagués estat per erc i ic. Amb millor resultat, tan amb escons com en vots, possiblement la sociovergència hagués estat possible. A Montilla i el psc no els ha tocat un altre remei que la fugida en davant. Caldrà veure com se’n surt l’exalcalde de Cornellà, el seu perfil és molt baix, amb poques taules. És possible que tant Carod, com Castells o fins i tot en Saura li acabin menjant territori.
Si erc l’ha encertat o s’ha equivocat, el temps ho dirà, però és evident que s’hagués equivocat del tot si hagués pactat amb ciu. No hi havia altra solució, o l’oposició o tripartit.
Amb tot, és curiós, si fem un repàs a la blocoesfera nostra, sembla que tots els “votants” d’erc volien un pacte amb ciu. Ara surten “votants” d’erc partidaris de ciu per les cantonades. Tot plegat, aquest mal pair de ciu fa riure.

El senyor Foix comentava això que indiques però aquest no era el centre de seu discurs. El mapa de Catalunya el dia 2 era blau (en referència a CiU) podria ser el titular de la seva intervenció.

Jo destacaria la poca importancia que li han donat a l’altissima abstensió i com tots els debats giren al volatant de la figura de qui serà president i quin acord triomfarà més que de les polítiques que les diferents coalicions aplicaràn o aplicarien. Perqué si bé sabem quins eren els seus programes de campanya, ara un cop ajuntats no podràn cumplir-se tots al 100%, ja sigui bé per incompatibilitats o bé perquè no governaràn tots. El més important es doncs, per als periodistes, la cara que si ha quedat al Mas, lo agust que s’ha quedat en Montilla (i a veure quan dura), lo xul·lo que és en Carod i com en Saura treu pit. 

Tot i que el Tripartit és un mal menor, o el menor dels mals, recordem que fa quatre dies no es posaven d’acord en gaire coses. Ara en Puigcercós haurà de desplegar un Estatut que va votar en contra (no li dol la consciència?), en Montilla serà el president de Catalunya després de la patacada del PSC, en Saura es fotrà de morros ara que li toquen carteres complicades com pot ser la d’interior (serà ell qui "piqui" als antisistema del seu barri?). Tot i ser el mal menor, no oblidem que és un MAL.

Ningú parla de l’abstenció després del primer i fàcil lament 5 minuts després de coneixer els resultats de les eleccions.

El PSC ens va fer fóra del tripartit, el PSC no va moure  un dit per evitar la retallada. El PSOE va imposar el seu candidat en Montilla i va fer fóra l’ànima catalanista d’en Maragall. Que algú em digui perquè coi ERC ha fet el tripartit. Lo que havia de fer era després de la estafa de l’estatut quedar-se a la oposició o com a molt donar suports puntuals  a CiU, abans en MAs de president encar a que ens trais amb l’estatut que en Montilla, un titella de Madrid.

Veient que el poder ha corrumput la dignitat de dels dirigents d’ERC, només tinc dos opcions s’els cambia o se’ls fa ractificar com ja es va fer amb el No al EStatut, o simplement, jo i molts que conec ens donem de baixa del partit. L’independentisme queda orfe d’algun referent polític.

Això és una vergonya, amb en Montilla de president som una altra regió d’Espanya. Lo que no entenc és el perquè del tripartit, en el seu moment li vaig donar suport s’havia de fer un estatut ambiciós i obligar al PSC a votar a favor, a catalunya ho vam aconseguir a Madrid ens van aixecar la camisa, després del fracàs, no ho entenc. Haviem d’anar a la oposició així teniem legitimitat per criticar les mancances de l’Estatut. ARa sí que l’hem fet bona, jo plego, i sé que molts votants dERC això no ho perdonaran. Que es prepari a les municipals per veure la devallada més gran de la historia del partit.

Si en Macià resucités i veiés que han fet els dirigents d’ERC d’entregar la Generalitat a un españolista com en Montilla, crec que ploraria per CAtalunya i pels catalans.

PD: em fa rabia, que em diguin que soc un convergent amagat, mentida i mentida, sempre he defensat a ERC, però ara m’ha decebut a mi i a molts, i això ho pagarà molt car. No si val tot pel poder.

Si volien fer tripartit ho haguessin dit abans de les eleccions

Llegiu l’article del Victor Aleixandre. Aquest Montilla que tant estima el Saül queda ben retratat… i és que els fets són tot molt recents perquè ens venguin motos com ho intenta ara el Saül…

Fa una estona he escrit un comentari discrepant de l’anàlisi que fa en Saül, però ara em veig obligat a discrepar de les pujades de to d’altres comentaris.

No anem bé si la indigestió que ens provoca en Montilla de president l’anem descarregant i escopint als altres.

Tampoc veig que en Saül defensi en Montilla. En tot cas el que fa és atribuir-li habilitats polítiques (que jo no li veig). Però és com dir que en ZP és hàbil. Ho hem de reconèixer, tot i que no vulgui dir que sigui correcte.

Busco soci per a muntar una parada a la Plaça de Catalunya amb un ninot de’n Carod i un de’n Puigcercós.

Es tracta de fer-los caure amb 5 pilotes petites.Cada jugada a 5 euros.

Esquerra podria finançar-se d’una manera menys estrident.Es el moment de treure la pasta als nens de can CiU.La seva fúria pot fer-nos rics en només un cap de setmana.

Ens podríem forrar i donariem una donació anònima al partit.

Vista la reacció dels convergents (versió descarada i versió votant emprenyat d’ERC) crec que el nou tripartit pot servir per treure la part radical que CiU ha estat amagant un munt d’anys.
A veure si així fan servir les esteladas per alguna cosa més que per decorar els mitings dels seus dirigents.
Vint-i-tres anys van tenir per fer avançar, mal que fos una mica, Catalunya cap a la sobirania i, que van fer? Anar ficant  peixos al seu cove.
I ara donen lliçons de patriotisme? Au va…

El web de Montilla està poc actualitzat. I el de Carod? Ho està més?

Pressa abans que torni ZP o també pressa d’ERC, abans no es pronunciïn les bases mitjançant un procés assembleari (com el de l’Estatut), i els altres els tornin a acusar d’“immadurs i poc fiables”? Per cert, aquest és l’aspecte més interessant d’ERC, respecte als altres partits regits pel “centralisme democràtic”. O potser s’hauria de dir burocràtic? Això, si és què parlem del poder com a representació democràtica dels ciutadans i no com a mera gestió del poder de l’Estat (o d’una part de l’Administració Pública) en funció dels interessos partidaris (vol dir dels que en viuen) i clientelars.

És creïble afirmar que en 24 hores el “candidat Montilla ha plantat cara a Ferraz, Moncloa i els poders empresarials espanyols, després d’anys de submissió? O dubto, i el temps serà implacable en un sentit o altre.

I, les “esquerres”? Hi ha qui pensem que a ERC saben el que és ser independentista o sobiranista, però encara no el que és ser d’esquerres (i si no que li preguntin al Sr, Portabella que ha perdut dos diputats a Barcelona). Perquè, malgrat la matemàtica sociològica simplista de 2 cap a CiU, realment els ha perdut per la dreta? Aquest cop, encara n’aprendran menys a ser d’esquerres a l’ombra del Sr. Montilla (o dels senyors. Gorbacho i Cia.), ni del PSOE-PSC, que fa dècades van perdre la “S” i la “O”, malgrat se’ls hagi a voltes mal anomenat sector “obrerista”. De fet, com tots els mites, mai ho han sigut d’obrers, en tot cas funcionaris o buròcrates de partit o sindicat.

Penso que ERC tenia altres opcions estratègiques (excepte que planegi fagocitar el PSC) que sucar poder durant 4 anys més. Quatre? Opino que si no aconsegueix singularitzar-se en un projecte sobiranista i d’esquerres, defensant polítiques realment d’esquerres, i manté aquesta mena d’ambigüitat situada en la nova socialdemocràcia o neoliberalisme light, i el PSOE-PSC i el Sr. Montilla no deixen de ser la subordinada “federación catalana del PSOE”, la propera patacada serà la d’ERC. Això, si és cert que, als vots que ja ha perdut (si són per l’esquerra), no s’hi afegeix el vot delegat dels que els han donat la darrera oportunitat. O, sinó, a què responia la crida d’última hora del Sr. Carod, a la vella (i no tant vella i nombrosa) guàrdia antifranquista? Perquè, quan en la llarga llista anomenava al PTE, suposo que no pensava només en el Sr. Montilla i els milers que aleshores es van “col·locar”. Les properes municipals, potser, ens ho començaran a indicar o rebatre.

Sóc militant d’ERC i estic d’acord amb la decisió tirar endavant l’Entesa nacional i de progrés. Jo, com en Montilla, tampoc sóc nascut a Catalunya. De fet, això no vol dir gran cosa, però observo que hi ha comentaris en fòrums on s’insulta aquest senyor per aquest fet. Aquests "nacionalistes" tan catalans no deuen veure que no construirem res a partir del menyspreu i de l’insult. No construirem aquesta pàtria a partir del ERC+CiU=Catalunya. Aquesta pàtria que diuen estimar tant.