Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Sé que el Barça va perdre el seu primer partit i s’està ensorrant el món. També sé que a Madrid diuen que els arbitres els `xulejen’ i es dediquen a impugnar partits. Però com diuen els pericos ‘Catalunya és més que un club’ i jo aquest cap de setmana vaig anar al nord per veure com l’USAP guanyava el seu partit contra el Clermont.
Anar a l’Aime Giral és una experiència espectacular. Segurament, el fet d’anar cada 15 dies al Camp Nou durant més de 10 anys ha fet que el ritual d’accedir a l’estadi s’hagi convertit en una rutina. Per aquest motiu, en el trajecte al camp de l’USAP vaig tornar a sentir aquell ambient especial d’alegria i nervis mentre es camina formant part d’una riuada humana amb banderes i bufandes del teu equip. És un estat emocional que ja només sento quan el Barça està davant d’un partit important.
I hi ha experiències que només es poden viure una vegada. La sensació d’haver de buscar l’estadi per la ciutat, d’anar a recollir les entrades a la taquilla, de cercar la porta i l’accés al camp, d’haver d’anar mirant les files de cadires per trobar la localitat on et toca seure. La sensació d’aixecar el cap i veure per primera vegada allò que has vist per la tele…
Aquells a qui els agrada l’esport i senten els colors d’un equip sabran de quina sensació estic parlant. És com anar a una primera cita: els primers cops que quedes amb el noi o noia notes com corre l’adrenalina per les venes. Amb el temps t’estimes més a l’altra persona però la rutina et fa desaparèixer certes emocions primerenques. Anar a un camp per primera vegada és similar però cal sumar-hi el fet d’estar rodejat per milers de persones que caminen al teu costat.
Del partit dir-vos que el ritual de senyeres, Estaca i càntics fa posar la pell de gallina. A banda, el rugbi és un esport fantàstic per a tots aquells que vivim del romanticisme de l’esport: dur, noble, cultivat, tradicional, èpic, col·lectiu, imprevisible… tot plegat extraordinari.
No tinc cap dubte que repetiré l’experiència i us la recomano a tots. Podeu reservar entrades enviant un correu electrònic a infos@usap.fr
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut desconegut,
Comparteixo les sensacions que vas sentir, ja que jo també hi era per primera vegada. També em va sorprendre la catalanitat de tot l’esdeveniment. Sens dubte la dimensió del camp, l’emplaçament, el veure l’equip de l’USAP sortint al camp adjacent per escalfar, dona una dimensió molt més humana i propera que la que he sentit en grans camps com el del Barça (tot i que reconec que ni sóc ni en seré mai soci. Abans prefereixo fer-me de l’USAP, un equip discret, que dóna vida a una ciutat oblidada per tothom, pels catalans del sud i pels Francesos.
Animo a tothom a anar-hi. L’amabilitat de la Mireia Parra en facilitar les entrades no l’he trobat mai a can Barça. Parleu-li en català, us donarà totes les instruccions necessàries per a comprar les entrades des d’aqui.
I el Rugby que fan, es dels millors del món.
Es dir, info@usap.cat