A mi no m?enganyen, això del Levski no era una final. Era un
pur tràmit. Avorrit i pesat com qualsevol tràmit. Difícil d?empassar com un
polvoró quan tens la boca pastosa per la ressaca de Cap d?any. Es va viatjar fins a Sofia, van jugar, van marcar un parell de golets i cap a casa. Punt i final. Cas a part és el partit del dia 5. No sé si contra el Werder serà una final, però segur que serà agónic. (continua)
Sí, un fantasma recorre Europa: el fantasma que et fa
guanyar una Champions i t?elimina a la primera de canvi l?any següent. Ja ens va
matar en forma de CSKA l?any després de Wembley i amenaça d’apareixer convertit Werder Bremen.
Jo ja m?he comprat un paquet de Fortasec per anar tirant
aquestes dues setmanes perquè, tot i que estic convençut que guanyarem als
alemanys, sempre que es donen aquestes
situacions pateixo el risc de convertir-me en José Coronado amb sobredosis de
bífidus actius.
Sigui com sigui, sempre són macos els partits a cara o creu.
Un al·licient excitant per començar bé l?aqüeducte de la immaculada constitució
i agafar un pedal que duri fins al dilluns següent. Passarem i, amb una mica de sort, el
Cèltic quedarà primer de grup i em tocarà reservar un vol a Glasgow pel
febrer. És el que té la
Champions quan és posa emocionant: anem de pedal en pedal i tiro
perquè em toca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Manchester United, igual que el Celtic, està fundat per irlandesos.
Tan a Manchester com a Liverpool hi ha molta emigració irlandesa que
normalment acostumen a ser supporters del United i del Liverpool. Pel
contrari, els anglesos de "pro" en aquestes ciutats són supporters
respectivament del Manchester City i de l’Everton.
A vegades estem
tan acostumats a analitzar-ho tot des de la perspectiva catalana que
se’ns fà dificil entendre algunes coses que al final resulten molt
senzilles
(Perdó, abans m’he colat i ho he publicat en un altre post)