Diari d'un Culer

Cap de setmana surrealista el que ens ha tocat patir. En realitat res de nou: els àrbitres espanyols són molt dolents, les màrques esportives cada dia manen més, els brasilenys del Madrid escenifiquen per càpitols els vídeos del Félix Rodríguez de la Fuente i Etoo va tornar a demostrar que quan un jugador ensenya una samarreta que no és la de l’equip més val mirar cap a una altra banda.

Sempre he pensat que el futbol és l’esport més apassionat que hi ha. És un joc prou col·lectiu perquè cap jugador per si sol pugui guanyar campionats –Maradona és l’excepció que confirma la norma– i suficientment lliure perquè puguin brillar les estrelles. És prou imprebisible perquè un equip de Segona B et pugui fotre fora de la Copa o perquè Grècia guanyi una Eurocopa. Té la força que dóna el fet que marcar un gol sigui tant díficil assegurant, normalment, marcadors ajustats i aconseguint que l’emoció és mantingui durant els 90 minuts. Realment, és un esport tant ben partit que sembla mentida que ens haguem d’empassar tanta cosa rara com la d’aquest cap de setmana:

Que tornin a vestir de negre. Els arbitres sempre han anat de negre perquè amb ells el futbol està de dol permanentment. A Madrid ens volen fer creure que hi ha un complot per anar contra l’equip blanc però el cert és que l’estament arbitral espanyol és un complot contra del futbol en general. A Saragossa es queixen ara del penal però els erem al camp i vam veure qiuelcom més que els resums d’Antena 3 podem relatar el patètic concert de xiulet que posa en dubte que aquells que han d’aplicar justícia — i que cobren una morterada de diners per fer-ho– se sapiguen el reglament d’aquest esport. I això passa a can Barça, a Sevilla, a Getafe i a tots els camps, setmana rere setmana. Els arbitres no afavoreixen a ningú; ens perjudiquen a tots.

El nen de les botes d’or. Gran campanya publicitària la de Nike amb les noves botes de Ronaldinho. Han aconseguit portades, minuts de TV i lloc a les terúlies radiofòniques. I tot gratuït! Bé, sembla ser que les botes valen 5.000 euros però segueix sent una de les promocions més barates que han fet ultimament. Per cert, les botes seràn d’or però el partit de’n Ronaldinho ni va ser màgic ni serveix per a l’argument d’un conte de fades.

El zoològic del Bernabeu. La metamorfosi que va iniciar Ronaldo fent l’escarbat –tot plegat ben kafkià– ha continuat amb cangurs i altres especímens del regne animal. Sembla ser que els brasilenys de l’equip blanc pratiquen en els entrenaments aquestes celebracions tant bèsties. Ja se sap, Ronaldo menys correr pot fer qualsevol cosa. Això sí, encara que ens foti als culers, fa tota la pinta que el gras fotrà gols per omplir l’Arca de Noé.

Samuel ‘celestina’ Etoo. Sóc un gran admirador d’Etoo però s’emporta el premi de la setmana a l’espectacle més patètic de la jornada. La samarreta-culebrot que va lluir durant l’escalfament del partit on explicava les desgràcies i intimitats d’un tal Gonzalo i la seva ex-dona Mònica, són pròpis del Diario de Patricia i en cap cas d’un camp de futbol. Com a mínim al Camp Nou.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!