Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Quatre partits de lliga: dos empats, una derrota i una victòria. 5 punts de 12 possibles. Arguments perquè aquells culers de xiulets, mocador i pessimisme pronostiquin la fí del món. En 4 dies, aquell equip destinat a fer història que tenia els millors jugadors i el millor bloc del món ara resulta ser una caqueta. Jo sóc del Barça però moltes vegades em pregunto com collons som així.
El partit del València i l’inici de la temporada em deixen tres petites reflexions:
Què és això de ser culé? Un amic meu deia un dia que si va a Liceu i la soprano desafina ell té dret a xiular perquè paga per veure un bon espectacle. Fent un paral·lelisme, el meu amic, considerava que era normal xiular als jugadors de l’equip. No em desagrada l’opera però al Liceu no em veuen gaire el pèl i desconec si la gent és molt crítica però la comparativa em sembla trista.
Però la realitat és que el Camp Nou sovint sembla el Liceu. Ahir la va cagar en Valdés i el públic xiulava. Quan els jugadors feien passades endarrera o tocaven gaire vegades en horitzontal, el públic xiulava. Per què? La veritat és que mai he entès que cony en trèiem de xiular als jugadors però els culers són –ho som– així. Per animar hi ha quatre gats però a l’hora de murmurejar, xiular i treure mocadors sobren ‘aficionats’.
N’hi ha que no estan bé. Hi ha jugadors que no estan bé. És normal, els jugadors viuen de ratxes i també la caguen i poden estar baixos de forma. El que no entenc és perquè no veiem a ningú nou sobre la gespa ni es fan canvis fins al minut 25 de la segona part.
Sóc dels que creu que el futbol és guanya al mig del camp. Allà es construeix l’atac i, amb la pressió, s’afiança el sistema defensiu. Tenint en compte que els migcampistes del Barça no estan en el seu millor moment a mi m’agradaria veure a Van Bommel.
El món al revés. L’anomenada ‘Liga de las estrellas’ la lidera el Celta que acaba de pujar de segona. El segon classificat és el Getafe que deu tenir un pressupost equivalent a la fitxa d’un galàctic. I per altra banda el Vila-reial tanca la classificació amb un equipàs, el Barça no tira, el Reial Madrid busca formes geomètriques per sortir de la crisis i, dels equips grans, el més ben classificat és el Depor que no s’ha reforçat i els jugadors de més renom que té són gent tant gastada com Valerón o Tristán.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot just s’arranca, els exemples que molt bé exposes ho ratifiquen. Són 5 de 12 possibles
posar en Oleguer en una posició que no és la seva…
La situació és tal i com l´exposes, però només portem 4 jornades. Al final, a dalt serem els de sempre i per baixar a segona hi haurà alguna sorpresa (l´Espanyol, si és que ho considerem una sorpresa) i el Depor estarà si baixa o no…..
Millor començar així que no pas passar un novembre d´aquells… Hem d´estar en plena forma a partir de gener, llevors quatre o cinc partits guanyats seguits i tot arreglat, però fins llevors, paciència. La lliga i la “champions” es decideixen a partir de març.
Mentres tant sí que podriem veure alguna cara nova jugant…..
És per això company que la gent xiula i no està d’acord amb l’equip. Tu mateix ho reconeixes, tenim molts i bons jugadors a la banda prenent la fresca i amb moltes ganes de mostrar la seva classe, i l’entrenador seguint amb la seva de possar sempre els mateixos. Et sembla poc motiu per ha xiular.