Diari d'un Culer

Sempre he pensat que al Camp Nou s’escolten molts xiulets i pocs ànims. Però aquest diumenge em vaig sentir orgullós d’escoltar una bronca de les bones quan a algú se li va acudir tallar Els Segadors. Em fa feliç veure que en diades on ens volen fer passar per un país normal quan patim una situació tant anormal, si ens punxen encara ens surt una mica de sang. Moltes gràcies al desafortunat DJ.

Diria que he viscut tres vespres de Diada al Camp Nou. El que més recordo va ser un Barça-Espanyol on encara puc veure les pancartes dels aficionats pericos: `Felipe V’ i `Diada = 12 de octubre’. Tota una declaració de principis d’un club amb aficionats acostumats a xiular l’himne quan el posen i no quan el treuen.

També he escoltat molts cops Els Segadors a l’Estadi. En partits del Barça on hi assistia el President de la Generalitat o a les costellades de la selecció catalana. Normalment hi ha la mala costum de tallar l’himne a la segona estrofa. Mai sé si és una qüestió de temps -ho dubto molt ja que tampoc vindrà d’un minutet– o si és perquè a algú li molesten frases com "que tremoli l’enemic" o "quan convé seguem cadenes". Sempre que mutilen l’himne en aquesta estrofa recordo declaracions que he escoltat a dirigents del PP i del PSC considerant que Els Segadors és un himne poc apropiat i que incita a la violència. Té pebrots.

Però aquest diumenge encara es va anar una mica més enllà en la retallada i es van carregar l’himne després dels primers "bon cop de falç". I la gent va saltar. I això és maco perquè mentre no siguem un país normal, un d’aquells països on la Diada és un festiu més per anar a la platja, el que ens toca és protestar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!