Diari d'un Culer

M?he estat recuperant durant dos dies d?una forta
deshidratació. El joc del Barça i, sobretot, el gol de Ronaldinho em van
provocar tanta baba que una mica més i m?hi quedo. Encara convalescent de tanta
alegria, ahir veig una imatge d?un defensa amb la pilota d?or. No era Baresi,
Maldini o Koeman… era un madridista a qui Carew se?l va pixar com si fos un
cadet. (continua)

Més mal encara fa veure que grans defenses del futbol modern
com Baresi, Koeman o el grandiós Maldini penjaran les botes sense obtenir el màxim
reconeixement individual mentre Cannavaro, que només és capaç de liderar les
defenses made in catenaggio amb 3 centrals i quatre centrecampistes defensius,
podrà lluir la pilota d?or sobre la tele de casa seva.

I és que qui tria això de la pilota d?or? Una colla de
suposats experts que consideren que el defensa central que fa el ridícul amb el
Madrid, que va guanyar la lliga italiana fent trampes i que, això sí, va jugar
bé un Mundial amb les estrelles apagades, és millor que Etoo o Ronaldinho que
van guanyar Lliga i Champions sent els millors i, en el cas de l?africà, amb l?afegit
de ser el màxim golejador de la competició estatal. Total, que els que tenen
les pilotes d?or són els panxuts que voten als candidats.

El millor gol

Ahir escoltava a can Basté que estan triant els tres millors
gols de la història del Barça. Jo només puc parlar de la meva història del Barça
que es remunta encara no a 28 anys i, en realitat, els meus records s?inicien de
forma borrosa amb Maradona i el primer gol que vaig celebrar com un boig va
ser el de Julio Alberto contra la Juve on van haver de frenar al defensa blaugrana que volia tirar-se a l?antic fossar de l?Estadi per celebrar-lo.

Jo no em veig capaç de
triar-ne tres perquè entre Maradona al Madrid i contra l?Estrella Roja, els de
Romario, els de Ronaldo, de Ronaldinho, els cacaus de Koeman… impossible
triar-ne qualsevol menys el número indiscutible: la xilena de Rivaldo.

No he vist mai res tant plàstic, agònic i brutal com marcar de
xilena des de fora l?àrea al minut 88 quan t’estàs jugant la vida. A més a més, en aquell partit el brasiler va fotre
dos gols més, el primer amb una falta tan ajustada que va picar al pal per dins i el segon amb un cacau bestial des de fora l?àrea. Per als descreguts us deixo el vídeo de la comparativa entre les xilenes de Rivo i
de Ronie. Diuen que la del nostre Deu actual és més complicada. No ho sé, a mi les dues em
semblen impossibles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!