al ver que en su tierna infancia todos los niños en Francia supiesen hablar francés. Arte diabólico es, dijo, torciendo el mostacho, que para hablar en gabacho un fidalgo en Portugal, llega a viejo y lo hace mal, y aquí lo parla un muchacho. Sembla que els aspanyols estan encara a l’alçada d’aquest poema del
L’escàndol mediàtic de la SER i el grup PRISA sobre les obres en casa de Joan I. Pla menat pel sector sevillista del PSOE valencià acabaran com el ball de Torrent. Estos socialistes no són més ases perquè no s’entrenen que si no. Construcciones Villegas tenen una excel·lent relació amb els sevillistes del PSOE de
He vist estos dies el famós vídeo de les joventuts socialistes en el qual intentaven ridiculitzar un "pijo" del PP. Jo, què voleu?, no m’agraden cap dels dos perquè crec que són alienígenes i no sé quin tipus de propaganda coent i barroera és aquesta, però si tingués que triar entre la gordi setciències socialista,
No vos pergau aquest vídeo de "Caiga quien caiga Argentina" sobre el 12 d’octubre, que també té collons que els demòcrates espanyols amb els socialistes al cap institucionalitzaren com a "Fiesta Nacional espanyola". http://www.youtube.com/watch?v=f300zp1YhDQ
Ahir vaig estar a Pedreguer al recital de Lluís. Sala plena de gom a gom -400 persones- que vam gaudir del Sifoner de sempre. Després de dèsset anys El Sifoner és el de sempre i comunica molt bé i la veu la té millor que mai. Les noves cançons i les de sempre van fer
Anit vaig estar a Jesús Pobre en l’actuació que feia Pep Gimeno "Botifarra" a les Festes del Cabrerot. Val a dir que es va clavar al públic a la butxaca amb la seua habitual simpatia, amb les cançons de sempre -jotes, fandangos, romanços,…- i amb quatre endevinalles i dites populars. Quan veig aquestes sinergies no
Quan fa quatre anys Carles Arnal va abandonar Els Verds del País Valencià per a formar un altre partit sense deixar l’escó que va obtenir en la coalició de l’Entesa que formàvem EUPV, Els Verds del PV, Izquierda Republicana i Esquerra Valenciana i els màxims dirigents -aleshores d’Esquerra Unida- Joan Ribó i Pasqual Mollà van
Aquest proper NOU D’OCTUBRE l’Ajuntament de Pedreguer ha programat un concert de Lluís el Sifoner que reviu per a gaudi de valencians. Prèviament, el 4 d’octubre, hi haurà una exposició en homenatge a aquest ciutadà important de La Marina. Allí hi serem.
La notícia de l’Avui d’ahir, arreplegada per Vilaweb, sobre el pacte entre Esquerra i País, Bloc i el grupet d’Arnal per a concórrer a les eleccions de març del 2008 deixa clar, com l’aigua, si no havia estat clar de bestreta, la maniobra de Mollà, Morera i Arnal -l’engany als votants del Compromís- sobre les
No crec que calga explicar massa explícitament la situació de caos de trànsit que estem patint en els últims mesos a Dénia i que, a la força, s?agreuja durant l?estiu. Tots el patim i, pense que, amb estos irresponsables polítics, continuarem patint-lo per molt de temps. Allò que em preocupa més no és la situació
Allà per les darreries dels setanta, abans d’aprovar la Constitució Espanyola del 78, vaig fer via una temporada amb el Xirinachs. Recorde alguns mítings plegats amb el títol de "El poble valencià diu no a la Constitució". No vam reixir perquè el sí va ser majoritari, què hi farem? -aleshores els valencians ja donàvem mostres
Repetir moltes vegades una mentida no la converteix en veritat, per molt que siga un sistema que sol utilitzar-se en la propaganda política de les opcions totalitàries i populistes. La Coalició electoral Compromís pel País Valencià signada per cinc forces polítiques era això, una coalició electoral per a intentar sumar tots els vots de la
A la primera cullerà, mosca! La demencial actuació del Bloc d’estos dies, incomplint els pactes concrets firmats davant de notari, i incomplint així mateix el seu compromís amb els electors, repeteixen la jugada mestra de l’any 1987 en la qual la llavors UPV ?concorrent a les eleccions amb Esquerra Unida- va abandonar el grup de
El fracàs electoral del Compromís estava cantat. L’electorat ho endevina tot i els qui haurien d’haver anat a votar no ho van fer perquè es veia massa que açò era un sensesentit i sense futur. Fa mesos que ho vaig anunciar -i no me n’alegre d’haver-ho encertat- però el fracàs del Compromís estava servit. Primerament