Repetir moltes vegades una mentida no la converteix en veritat, per molt que siga un sistema que sol utilitzar-se en la propaganda política de les opcions totalitàries i populistes. La Coalició electoral Compromís pel País Valencià signada per cinc forces polítiques era això, una coalició electoral per a intentar sumar tots els vots de la pluralitat de l?esquerra, el valencianisme i l?ecologisme polític amb unes regles del joc clarament definides davant notari, un programa electoral comú i un percentatge de representació política lliurement assumit per cada partit en la Comissió Política que la devia dirigir els quatre anys. No era el Compromís un nou projecte polític, era i és una coalició.
Era o volia ser una suma de vots, per fer-los tots útils, per a intentar llevar-li la majoria absoluta al PP. Eixe era el tracte perquè així s?havien fet tots els estudis electorals previs, que si recordeu, comptaven, fins i tot, amb els possibles vots d?Esquerra Republicana. Era una suma d?espais suplementaris, quan més millor, perquè els complementaris no sumen gaire, es solapen més bé. Els Verds del PV, que teníem i tenim la voluntat de consolidar un espai polític ecologista propi a les institucions valencianes, considerarem que era un moment polític en el qual semblava necessària eixa suma d?espais i per això decidirem aportar els nostres esforços a la coalició. Clar, ara hem vist, que hi havia un altre ?compromís? en marxa entre Mollà, Arnal, Morera, encara que no sabem si tot el Bloc està en això. Sembla que volen construir una nova opció política, diuen que d?esquerra, valencianista i ecologista, fent-li el major mal possible a Esquerra Unida i menyspreant a la resta de forces polítiques que hem participat de bona fe en la coalició. Les seves ridícules excuses i justificacions cada vegada fan més evident que hi hagué des del principi una voluntat d?enganyar-nos, als partits i el que es pitjor, a l?electorat valencià. Clar, l?altre compromís, el secret, no més el coneixien els que ara avalen els acords del Grup Parlamentari contraris a tot el que havíem signat i pretenen acusar ?els comunistes? de la seva premeditada i vergonyant operació.
Així van passant els dies i els fets, i els articles d?opinió, i cada vegada ens sentim més avergonyits, amb allò que es diu vergonya aliena, a l?espectacle que davant la ciutadania ?i sobre els electors progressistes- està donant la ?nova majoria? en el Grup Parlamentari del Compromís a les Corts Valencianes de la mà d?Enric Morera i de Pasqual Mollà, amb ?l?aval? d?Arnal, que no fa altra cosa que reforçar el marc conceptual de la pitjor forma de fer política (traïció, incompliment d?acords signats davant notari, aprofitament personal, sacrifici dels companys, retòrica buida, justificacions no demanades, partidisme, caïnisme, sectarisme,…) que du, repetidament, a molts dels electors progressistes valencians a l?abstenció electoral. Reforça el marc conceptual dels que pensen que l?activitat política és per a una classe de persones sense cor ni entranyes. Sense honestedat.
I, per això, des d?Els Verds del País Valencià ens sentim decebuts i avergonyits d?haver format part d?una coalició electoral amb personatges d?aquesta espècie que són capaços de vendre?ns a tots en terra plana i d?actuar en benefici propi i/o partidista al marge de les promeses electorals i dels acords signats.
Des d?Els Verds ?tot i que la nostra aportació és modesta- volem també demanar disculpes als dos-cents mil votants de la coalició per haver confiat en una opció i en unes persones que evidentment no han estat a l?alçada de les circumstàncies i han jugat amb el nostre vot, amb les nostres expectatives i, el pitjor de tot, amb el nostre futur i la nostra esperança. Amb el circ que Morera i Mollà han muntat, amb ?l?aval? d?Arnal, han fet un esperat i excel·lent servei al bipartidisme i a la hegemonització del PSOE de tot allò que no siga PP, que és el que alguns probablement anaven buscant. I han soterrat de facto les possibilitats futures ?durant molt de temps- d?una tercera via a la falta de solucions socials i progressistes per als valencians dels dos partits majoritaris.
La deslleialtat, la deshonestedat, la nul·la visió política, l?actuació personalista de voler ser els amos del projecte on no caben més que els qui ells han decidit, han ferit de mort el Compromís i difícilment aquest comportament ?juntament als mals resultats electorals- podran ja ser el referent de cap cosa.
S?equivoquen els qui pretenen que d?aquest espectacle, d?aquesta crisi, puga eixir cap iniciativa política de trellat. Del pus i del fracàs no pot eixir més que pus i fracàs. I no es pot esperar dignitat política dels que utilitzen la mentida i la traïció. Ni mai més podran fer cap promesa electoral creïble.
Després de tanta decepció i vergonya, no volem pensar que entre el PSPV i Compromís s?haguera sumat més escons que el PP i el PSOE de Zapatero, Blanco i Bono haguera decidit, com ara a Navarra, que no podia deixar-se el País Valencià en mans de comunistes, ecologistes radicals i nacionalistes valencians que estan contra l?Estatut miserable pactat amb el PP i aspiren a un País més lliure, més verd i molt més just i igualitari. Com ho expressaria Fuster, Cristo!, quin Compromís!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema és què en volta de sumar els vots de la pluralitat, amb la coalició EUPV-BLOC els em restat encara més al País Valencià. I a ciutats on s’havera pogut sumar pluralitats sense fer tant soroll com Alacant, no s’ha fet per l’arrossegament autonomic del Compromís què ha restat també a nivell local.
Ànims company. Aquí a Catalunya encara ho estem fent pitjor que vosaltres. Teníem un moviment sobiranista potent i després de donar la direcció del país al Montilla s’està fonent dia a dia. Mira que n’hem estat de burros!. I t’ho dic jo que vaig votar ERC. Si ho arribo a saber… El país està sotmès a un caos en quasi totes les grans infraestructures i la reacció de la gent és anar de pet a l’abstenció, i el govern català absent o de vacances.
És possible un cinisme més gran que el teu, Toni?