A la primera cullerà, mosca! La demencial actuació del Bloc d’estos dies, incomplint els pactes concrets firmats davant de notari, i incomplint així mateix el seu compromís amb els electors, repeteixen la jugada mestra de l’any 1987 en la qual la llavors UPV ?concorrent a les eleccions amb Esquerra Unida- va abandonar el grup de diputats de la coalició a les poques setmanes per a passar al grup mixt.
En aquella època ?i encara que la valoració moral és la mateixa- Pere Mayor i Aureli Ferrando tenien la intenció ?des del grup mixt i amb els diners i la imatge que això generava- de potenciar el nacionalisme valencià. El resultat no els va acompanyar perquè en les següents eleccions (1991) la UPV va desaparéixer pràcticament amb el resultat pitjor de la seua història.
L’intent durant esta setmana passada, a penes començar, de carregar-se el Compromís ?incompliment d’acords firmats, l’intent de substituir la Mesa de Partits de la coalició (on només tenen una representació del 30%) pel grup parlamentari (on tenen majoria amb les que tenen voluntat de trànsfugues d’Esquerra i País), la destitució de la sindica del grup, la sol·licitud d’expulsió del grup de la mateixa- violentant els més mínims valors democràtics i passant dels compromisos electorals i recolzant el comportament de les trànsfugues, no són una altra cosa que la repetició de la jugada del 1987. Vint anys més tard. La repetició de la història sempre és a pitjor, però.
Quina toquem senyor mestre? ?La mateixa però mes carregà de bombo! Les diferències ara ?molt més agressives i cridaneres- es deuen al fet que ara Morera i Pañella no poden anar-se?n al grup mixt sinó al dels no-adscrits (llei antitransfuguisme) i per tant no tindrien ni la pasta ni la presència mediàtica dels antics upeveros. Per tant, la decisió traïdorenca i deslleial, sobretot amb l’electorat, es repeteix una vegada més arruïnant de pas el futur dels possibles pactes de l’esquerra -o el que siga- valenciana i reforçant els valors del marc estratègic conservador, (tots els polítics són iguals, la política és molt bruta, els polítics són traïdorencs i mentiders,?)
Que damunt vullguen justificar la seua injustificable actitud apel·lant al consens, a la participació, a la RTV, i a no sé que altres coses quan el mateix Rafa Xambó ha reconegut que fa dos setmanes que Bloc i EiP li havien oferit el càrrec, sense coneixement del 69 % de la coalició que representa EUPV, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana no deixa de ser una broma de mal gust i justificacions de mal pagador. O que el Bloc li tire les culpes a l’enfrontament intern d’EUPV amb el sector monàrquic del mateix (ho dic per l’herència de càrrecs del papà a la filla) és una mostra més del ridícul en què ens han deixat a tots.
El pitjor no són les formes, que també, sinó el que es dóna a entendre. El marc de valors que es transmeten. I que evidentment estan molt lluny del que es predica. No és açò una nova forma de fer política sinó la pitjor imatge que el progressisme valencià ha donat en tota la seua història.
Que els aprofite doncs, com en el 1987, però amb nosaltres que no compten més. Nosaltres no volem ser d’eixe món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
teniu poc de morro! Al·lucine que ara estigueu amb la línia dura d’EUPV, tantes voltes per a tornar al mateix lloc, potser no calien!!
El que ha passat és que EUPV s’ha trencat. La nova direcció, lluny del tarannà integrador de Ribó, ha optat per aplicar el ‘rodillo’ i això, amb un 60%, no ho pots fer. És un procés intern a EUPV, i per cert crec que no tardarem en veure’n més episodis a IU.
Per això no es pot comparar amb el que va passar el 87. És cert que el Bloc s’ha posat de part d’EiP, però que havien de fer, posar-se de costat de la Marcos i el PCE?!? Està clar que el Bloc s’aprofita de la situació, però no l’ha provocada.
Qui s’ha carregat EUPV és la direcció actual. I es carregaran a Llamazares també, i a la llarga, PPSOE.
A més a més d’aturar-se i encallar-se amb una possibilitat de creiximent. Entre altres qüestions per què una part important del possible electorat del EUPV-PCE és incompatible amb el Bloc i al contrari.
Toni, estic molt content que tornes, que hages tornat al bloc i a la vida publica en general.
Com et veig molt beligerant en això del Compromís i clarament prens partit per un costat, et faré una reflexió:
Ningú, honradament, es pot creure que després dels reultats de les eleccions, les correlacions de forces siguen les que diu el protocol notarial. Ja no ho eren en el moment de la signatura i molt menys ho són ara. Eixos canvis, políticament, sempre porten conseqüencies.
Una abraçada i benvingut.
Raimon
P.S. Per altra banda, si alguna vegada coincidíra amb Rafa Pla "Platon", en el moment d’asabentar-me, canviaria d’opinió.