Allà per les darreries dels setanta, abans d’aprovar la Constitució Espanyola del 78, vaig fer via una temporada amb el Xirinachs. Recorde alguns mítings plegats amb el títol de "El poble valencià diu no a la Constitució". No vam reixir perquè el sí va ser majoritari, què hi farem? -aleshores els valencians ja donàvem mostres de ser els més espanyols del món- però em va aprofitar per conéixer l’amic Xirinachs que ha estat sempre un bon amic i un bon mestre.
Fèiem uns mítings d’allò més sui gèneris perquè sempre ens trobàvem -a tots els pobles- els socialistes locals per a dir-nos que ara calia votar que sí i que no tocava altra cosa. Per a reforçar la democràcia, deien. La veritat és que en aquell moment teníem molts dubtes que calgués votar que no. Ara, evidentment, tot estaria més clar, ei, Xiri!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!