Del Sud

Crònica d'un llibre

24 de gener de 2010
0 comentaris

Un poc més d’Andorra: salada per fora, dolça per dins

Ara que no ens sent ningú, direm una gran veritat: estudiar pot ser tan satisfactori com, a voltes, tediós. Amb els apunts de Dialectologia Catalana i de Pragmàtica Intercultural escampats per damunt la taula, trobe uns minuts per fer un descans necessari i recupere La temperatura d’uns llavis, el recull de poemes de l’andorrana Teresa Colom que vaig comprar fa molt poc al país dels Pirineus.

Malgrat els exàmens, la meua ment continua encara voltant per l’església romànica de Santa Coloma, els carrerons més amagats (i amb menys botigues) d’Andorra la Vella o gaudint de l’immens espectacle natural del Pedraforca, a uns quilòmetres de la frontera andorrana. I, per pal·ladejar-ho tot plegat, em refugie en els versos de la Teresa, un dels millors descobriments del viatge.

Aquest poema que us presente a continuació es titula Amor i em va agradar, sobretot, pels dos darrers versos, colpidors, preciosos, reals. Com sempre, espere que en gaudiu d’aquest bocí de la nostra literatura. Salut!

AMOR

Amb cada to que agafava de més el blau del dia
em tornava més salada,
i ja no em podia pujar més el gust
quan amb l’últim to de blau es va fer de nit.
Tenia massa clar amb qui estava per adonar-me que/
                                                                no m’hi veia,
i si m’hi hagués vist,
hauria tancat els ulls per no distreure la resta de
                                                                   sentits.
Amb la gamma de blaus vaig passar per tots els/
                                                               vermells,
així doncs aquest tros me’l quedo per mi!
Va acabar com havia començat;
sentint-nos amb molta cura,
per notar aquest espai tan petit que queda entre pell/
                                                                              i pell
i en què es troben els matisos que van del sexe a /
                                                                     l’amor,
els matisos que fan que, per estar tan salada per fora,
no puguis, a vegades, estar menys dolça per dins.

(A la imatge, la pujada des d’Andorra la Vella fins al camí Solà, des d’on es veuen tots els colors del blanc d’un dia d’hivern)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!